Són a l'estadi del Barça, llar dels somnis per als afeccionats al futbol com Jordi, Marta i Guillem. El verd brillant de la gespa, el rugit de la multitud, la passió dels jugadors que corre per les venes de cada espectador. Aquí resideix la màgia del futbol.

They are at the stadium of Barça, the home of dreams for football fans like Jordi, Marta, and Guillem. The bright green of the grass, the roar of the crowd, the passion of the players that runs through the veins of every spectator. This is where the magic of football resides.

Jordi i Marta estan en plena efervescència, animant el seu equip com només dos fans veritables poden fer. Amb les cares pintades de blau i grana, la seva veu es perd en un clam que pren forma en els crits de "Barça! Barça!” Però Guillem... ah, pobret Guillem, està passant un mal moment.

Jordi and Marta are in full excitement, cheering for their team like only two true fans can do. With their faces painted blue and garnet, their voices get lost in a clamor that takes shape in the chants of "Barça! Barça!" But Guillem... oh poor Guillem, he's having a tough time.

Intentant equilibrar berenars de patates fregides, hamburgueses, a més a més d'un parell de llaunes de cervesa fresques, es troba en plena xarxa de tensió. Pareix un acròbata sense xarxa, un fenomen de l'equilibri, però tots sabem que el destí és inevitable. Poc a poc, una llauna de cervesa comença a inclinar-se perillosament.

Trying to balance bags of chips, hamburgers, as well as a couple of cold beer cans, he's in a network of tension. He looks like a tightrope walker without a net, a master of balance, but we all know that destiny is inevitable. Slowly, a beer can begins to tilt dangerously.

I és llavors quan passa. La llauna cau, vessant el seu contingut damunt la falda de Guillem. "Oh, no!", exclama. Els voltants es callen i es giren cap a ell, els ulls esbojarrats, els somriures a les cares. Jordi i Marta fan una pausa en el seu fervent suport per esclafar-se a riure davant la situació de Guillem.

And then it happens. The can falls, spilling its contents onto Guillem's lap. "Oh no!" he exclaims. The surroundings fall silent and turn towards him, eyes wide, smiles on their faces. Jordi and Marta pause their fervent support to burst into laughter at Guillem's situation.

Amb una cara roja d’embarrassament, Guillem neteja la cervesa de la seva falda com pot. I enmig de tot aquest episodi còmic, el Barça marca un gol. Els crits d'alegria tornen a sentir-se a l'estadi, més forts, més passional. Jordi i Marta, oblidan ràpidament la desventura del seu amic i tornen a centrar-se en el partit.

With a red face of embarrassment, Guillem cleans the beer from his lap as best he can. And amidst this comical episode, Barça scores a goal. The shouts of joy are once again heard in the stadium, louder, more passionate. Jordi and Marta quickly forget their friend's misfortune and focus back on the game.

Finalment, el partit es conclou amb la victòria del Barça. Guillem, tot i estar mullat de cervesa, riu de la seva pròpia desgràcia i es uneix a la celebració. "Al final, la cervesa està més fresca aquesta manera”, diu amb un somriure. Marta i Jordi riuen i es repeteixen el "Barça! Barça!" una vegada més.

Finally, the match concludes with Barça's victory. Guillem, despite being soaked in beer, laughs at his own misfortune and joins in the celebration. "In the end, the beer is cooler this way," he says with a smile. Marta and Jordi laugh and repeat "Barça! Barça!" once again.

Després de tot, al final del dia, estan junts en el seu lloc preferit. Estan rient, estan contents, estan lluitant pels seus somnis i per això, res del que hagi passat té importància. Al final, el que compta és que han compartit junts aquest moment únic.

After all, at the end of the day, they are together in their favorite place. They are laughing, they are happy, they are fighting for their dreams and that's why nothing that has happened matters. In the end, what matters is that they have shared this unique moment together.