Llums trepitjants acaronaven les terres més antigues d'Europa. Barcelona, la ciutat d'incrèdula bellesa, vivia com sempre, vencent la nit amb la seva resplendent aura festiva. El soroll de la gent rient, conversant i gaudint del seu temps es barrejaven amb la música suau que sortia dels bars. Entre aquests, trobem els nostres protagonistes, Marta, Joan i Júlia.

Flickering lights caressed the oldest lands in Europe. Barcelona, the city of incredible beauty, lived as always, overcoming the night with its resplendent festive aura. The noise of people laughing, conversing, and enjoying their time mingled with the gentle music coming from the bars. Among them, we find our protagonists, Marta, Joan, and Júlia.

Amb cara d'estupefacció, observant la multitud a l'interior, se'n van anar a un bar de tapes vell i concorregut conegut per tota la localitat: "El Pica Picote". Els tres estaven aquí per a una senzilla tasca: demanar tapes. El que semblava tan trivial es convertiria ben aviat en una aventura plena de riures.

With a look of astonishment, observing the crowd inside, they went to an old and busy tapas bar known throughout the locality: "El Pica Picote". The three were here for a simple task: to order tapas. What seemed so trivial would soon become an adventure full of laughter.

Joan s'apropa valentament al taulell vibrant. Els colors de les tapes eren com tresors ocults dins de petites caixes. Feia tres dies que estudiava català i, després de mirar la carta durant un bon moment, es va preparar per demanar. Amb un accent molt marcat, va dir: "Ens voldríem prendre dues...no...tres tapenade amb pa amb tomat!"

Joan boldly approached the vibrant counter. The colors of the tapas were like hidden treasures inside small boxes. It had been three days since he started studying Catalan and, after looking at the menu for a while, he prepared himself to order. With a heavy accent, he said, "We would like to have two...no...three tapenades with tomato bread!"

Marta i Júlia es van mirar amb els ulls ben oberts. El bartender, amb un somriure disfressat de rialla, els va servir un plat de tapenade de olives negres amb enormes llesques de pa amb tomat. Joan amb el seu ànim fabricat d'humor i barreja de filologies acabava d'ordenar una combinació inusual.

Marta and Júlia looked at each other wide-eyed. The bartender, with a smile disguised as a laugh, served them a plate of black olive tapenade with huge slices of tomato bread. Joan, with his manufactured spirit of humor and blend of philologies, had just ordered an unusual combination.

Feia pocs minuts que havien començat a menjar, quan Júlia, atemptant ser més exitosa que Joan, va dir amb determinació: "Vull...pastís de carn amb gelat de maduixa!" La sala es va quedar en silenci un moment i de nou el mateix somriure del bartender adornava la barra del bar.

They had just started eating when Júlia, attempting to be more successful than Joan, said determinedly, "I want...meat pie with strawberry ice cream!" The room fell silent for a moment and once again, the same smile from the bartender adorned the bar.

Havien demanat combinacions divertides, havien riure i gaudit de la delirant barreja de plats. Arribada la nit, van sortir del bar sentint-se victoriosos. Havien creat records imperecederos, gràcies a la seva hilarant aventura lingüística.

They had ordered funny combinations, they had laughed and enjoyed the delirious mix of dishes. As the night arrived, they left the bar feeling victorious. They had created everlasting memories, thanks to their hilarious linguistic adventure.

Amb el riure encara tintinant en els seus llavis i amb els seus estómacs ple de tapes inusuals, van caminar pels carrers empedrats de Barcelona. Van concloure la seva petita aventura amb gelat de botifarra i xurros de salmó, la perfecció inconcebible; eren feliços.

With laughter still lingering on their lips and their stomachs full of unusual tapas, they walked the cobblestone streets of Barcelona. They concluded their little adventure with blood sausage ice cream and smoked salmon churros, an inconceivable perfection; they were happy.

La lliçó d'aquesta senzilla però alegre nit era clara: tot i que els erros són inevitables, el que compte és si podem reír-nos d'aquests i continuar gaudint del moment. Als ulls de Marta, Joan i Júlia, aquell accident del seu vocabulari català es va convertir en riure, record i part de l'extraordinària bellesa de Barcelona.

The lesson of this simple but joyful night was clear: although mistakes are inevitable, what matters is whether we can laugh at them and continue to enjoy the moment. In the eyes of Marta, Joan, and Júlia, that mishap in their Catalan vocabulary became laughter, a memory, and part of the extraordinary beauty of Barcelona.