La fresca brisa del matí a La Rambla de Barcelona, donava la benvinguda a un altre dia assolellat.

The cool morning breeze on La Rambla in Barcelona welcomed another sunny day.

Jordi, un simpàtic local amb un somriure ampli i amistós, estava al podi d'una gran plaça.

Jordi, a friendly local with a wide and friendly smile, stood on the stage of a large square.

Era famós per la seva passió excepcional per la cultura catalana.

He was famous for his exceptional passion for Catalan culture.

Avui, tenia una missió - ensenyar als turistes com pronunciar correctament el nom d'un plat típic català.

Today, he had a mission - to teach tourists how to correctly pronounce the name of a typical Catalan dish.

Amb el seu delantal a quadres, Jordi va cridar a dos turistes que passaven per allà.

Wearing his checked apron, Jordi called out to two passing tourists.

Eren una parella de joves alemanys amb càmeres penjades al coll.

They were a young German couple with cameras hanging around their necks.

Va fer un senyal al primer turista.

He signaled to the first tourist.

"Per favor, digueu 'Escudella i Carn d'Olla'".

"Please say 'Escudella i Carn d'Olla'".

El turista va fer una ganyota, va intentar imitar a Jordi, però el resultat va ser una sopa de paraules inintel·ligible.

The tourist smirked, attempted to imitate Jordi, but the result was an unintelligible word soup.

Tots van riure, inclòs el pobre turista.

Everyone laughed, including the poor tourist.

Després, va venir un home de Texas amb una camisa de quadres i un somriure grandàrius.

Next, a man from Texas with a plaid shirt and a big smile approached.

Els seus ulls brillaven amb excitació.

His eyes sparkled with excitement.

Jordi li va demanar que pronunciés "Fricandó".

Jordi asked him to pronounce "Fricandó".

Encara que semblava fàcil, el texà ho va fer sonar com “Freak-Ant-Do”, arrancant rialles entre la multitud.

Although it seemed easy, the Texan made it sound like "Freak-Ant-Do", eliciting laughter from the crowd.

La tarda cridava amb rialles contínues que harmonitzaven amb l'anar i venir dels viandants de la Rambla.

The afternoon echoed with continuous laughter harmonizing with the comings and goings of pedestrians on La Rambla.

El sol començava a baixar, pintant el cel amb tons suaus de taronja.

The sun started to descend, painting the sky with soft shades of orange.

Jordi havia fracassat una vegada més a ensenyar als turistes, però, estranyament, també era l'heroi del dia.

Jordi had once again failed to teach the tourists, but strangely, he was also the hero of the day.

L'ultim turista era una nena xinesa amb grans ulls curiosos.

The last tourist was a Chinese girl with big curious eyes.

Jordi va repetir lentament, “Arròs a la Cassola”.

Jordi repeated slowly, "Arròs a la Cassola".

Amb una veu dolça, la nena ho va repetir perfectament, "Arròs a la Cassola".

With a sweet voice, the girl repeated it perfectly, "Arròs a la Cassola".

La plaça va explotir en aplaudiments.

The square erupted in applause.

La Rambla tornà a la seva tranquil·litat normal, gaudint un cop més de la nit estrellada barcelonina.

La Rambla returned to its normal tranquility, once again enjoying the starry Barcelona night.

Els turistes es marxaren amb l'eco de les rialles i el record d'un dia inoblidable.

The tourists left with the echoes of laughter and the memory of an unforgettable day.

I Jordi, per últim, va esbossar un somriure satisfet.

And Jordi, finally, smiled with satisfaction.

Aquell dia va fallar i va triomfar, però, per damunt de tot, va compartir una part de la seva estimada cultura catalana amb el món.

That day he had both failed and succeeded, but above all, he had shared a part of his beloved Catalan culture with the world.

I això valia més que qualsevol victòria.

And that was worth more than any victory.