El sol incloïa els carrers de Barcelona, llançant una llum càlida sobre les façanes ondulades del treball de Gaudí.

The sun bathed the streets of Barcelona, casting a warm light on the undulating facades of Gaudí's work.

La brisa marina es colava entre les estretes vies, i portava amb ella l'olor del assaig de l'amor.

The sea breeze sneaked through the narrow alleys, carrying with it the scent of love's rehearsal.

Marta, amb la seva cara radiant i el seu vestit blau que sobresortia entre el tumult de la ciutat, s'estava dirigint a un dels seus restaurants preferits de la Ciutat Vella, juntament amb els seus vells amics, Jordi i Gerard, a qui no havia vist des de fa temps.

Marta, with her radiant face and her blue dress that stood out among the city's hustle and bustle, was heading to one of her favorite restaurants in the Ciutat Vella, along with her old friends, Jordi and Gerard, whom she hadn't seen in a while.

Aquest era un dels molts racons amb encant que hi havia a Barcelona.

This was one of the many charming corners of Barcelona.

El restaurant era famós per les seves tapes diverses i per la seva gran selecció de vins locals.

The restaurant was famous for its diverse tapas and its great selection of local wines.

Entre riures i xerrades animades, van demanar els seus plats.

Amidst laughter and lively conversations, they ordered their dishes.

En mig de la conversa, Marta es va equivocar i va demanar un plat de jamó ibèric, oblidant-se completament que Jordi i Gerard eren vegetarians.

In the midst of the conversation, Marta made a mistake and ordered a plate of Iberian ham, completely forgetting that Jordi and Gerard were vegetarians.

La cara de desconcert de Jordi i Gerard va ser una visió aclaparadora.

The look of bewilderment on Jordi and Gerard's faces was overwhelming.

La Marta, amb una rialla nerviosa i empatxada, va intentar rectificar l'error, però era massa tard.

Marta, with a nervous and guilty laugh, tried to rectify the mistake, but it was too late.

L'odiom que Jordi tenia per la carn era tan gran que la seva cara es va ensorrar literalment al veure el plat davant seu.

The disgust Jordi had for meat was so great that his face literally collapsed upon seeing the dish in front of him.

Gerard, amb més comprensió, va somriure i alçà les celles com si fos un repte.

Gerard, with more understanding, smiled and raised his eyebrows as if it were a challenge.

La situació era de tensió clarivident que amenut podia tallar amb un ganivet.

The situation was tense, palpable, and could be cut with a knife.

Havia arribat la gran pregunta: "Marta, has oblidat que som vegetarians?

The big question had arrived: "Marta, have you forgotten that we're vegetarians?"

" En Jordi amb una veu baixa i tranquil·la, quan hauria esperat un crit.

Jordi said in a quiet and calm voice when one would have expected a yell.

Marta va mirar als ulls de Jordi, veient un rastre d'ofensa i resignació.

Marta looked into Jordi's eyes, seeing a trace of offense and resignation.

Va ser aleshores quan la Marta, amb la seva voz suau però ferm, va dir: "Ho sento, va ser un descuit".

It was then that Marta, with her soft yet firm voice, said, "I'm sorry, it was an oversight."

Va ser el moment perfecte per oblidar l'incident i seguir gaudint de la seva reunió.

It was the perfect moment to forget the incident and continue enjoying their gathering.

Però Jordi no podia passar-ho ràpidament.

But Jordi couldn't let it go so easily.

Va sentir que Marta no respectava les seves creences i Gerard estava atrapat entre dos focs.

He felt that Marta didn't respect his beliefs, and Gerard was caught between two fires.

Però llavors, Gerard, amb la seva saviesa i coneixement de la seva amistat, va proposar una resolució.

But then, Gerard, with his wisdom and understanding of their friendship, proposed a resolution.

Va suggerir que fessin un brindis fent servir les copes de cava que estaven sobre la taula.

He suggested they make a toast using the champagne glasses on the table.

Van brindar, Jordi amb una mica de reticència, Gerard amb una gran sonrisa i Marta amb tranquil·litat i gratitud.

They raised their glasses, Jordi with some hesitation, Gerard with a big smile, and Marta with calmness and gratitude.

Després d'aquella nit, els tres vells amics van continuar quedant.

After that night, the three old friends continued to meet.

Marta, sempre recordant comprovar cada menú abans de demanar, Jordi, perdonant però no oblidant, i Gerard, sempre preparat per suavitzar qualsevol situació.

Marta always remembering to check the menu before ordering, Jordi forgiving but not forgetting, and Gerard always ready to smooth any situation.

Recordaven aquella nit com una anècdota divertida, un petit conflicte en una amistat que havia començat a Barcelona, i que es mantenia, més forta que mai.

They remembered that night as a funny anecdote, a small conflict in a friendship that had begun in Barcelona and remained stronger than ever.