A l'alba, quan Barcelona encara es desperta i les cries dels gavians ressonen pel port, Jordi s'endinsa pel laberint de colors i aromes del Mercat de la Boqueria. Sobre les paradetes, les piles de fruites brillen com joies exòtiques i els pescadors enquadernats ensenyeu llurs millors captures, pero el que atrau a Jordi aquest mati no son ni les cireres brillants ni el bacallà llisquent.

At dawn, when Barcelona is still waking up and the cries of seagulls echo through the harbor, Jordi ventures into the labyrinth of colors and aromas of La Boqueria Market. Upon the stalls, the piles of fruit shine like exotic jewels and the tied-up fishermen show off their best catches, but what attracts Jordi this morning are neither the shiny cherries nor the slippery cod.

Amb una llista de la compra a la mà, que clarament diu "un quilo de pernil", Jordi crida l'atenció d'un venedor de carn. Amb la seva bata blanca impecable, el seu bigoti ben cuidat i el seu somriure campechà, el venedor sembla un home de confiança.

With a shopping list in hand that clearly says "a kilo of ham," Jordi catches the attention of a meat vendor. With his impeccable white coat, well-groomed mustache, and jovial smile, the vendor seems trustworthy.

-Tinc un quilo de pernil per a tu, Jordi. El millor de tot el mercat. - Anuncia l'home, fent un gest cap a una pila de pernils lluents sota la llum del sol de la matinada.

"I have a kilo of ham for you, Jordi. The best in the whole market," announces the man, gesturing towards a stack of shiny hams under the early morning sunlight.

Però, Jordi, encara mig adormit i distret per l'excés d'olors i sons del mercat, confon la senyalització de la botiga. En comptes del pernil tallat i embolicat, el seu dit assenyala un recó més fosc de la parada, on un porc viu és confinat.

But Jordi, still half-asleep and distracted by the overwhelming smells and sounds of the market, confuses the signage of the shop. Instead of pointing at the sliced and wrapped ham, his finger points to a darker corner of the stall, where a live pig is confined.

El venedor, sorprès però sempre professional, ensuma una venda. Amb una rialla travessa, proclama: -Així que vols el porc viu, eh? Bé, Jordi, aquest és el millor porc que tinc!

Surprised but always professional, the vendor sniffs a sale. With a mischievous laugh, he proclaims, "So you want the live pig, huh? Well, Jordi, this is the best pig I have!"

Jordi, increduli, examina el porc. L'animal, amb llurs òrbitas inquisitives i el seu petit grunyit certament captivan el cor de Jordi, però... un porc viu? Que faria amb ell?

Jordi, incredulous, examines the pig. The animal, with its inquisitive eyes and its little grunt, certainly captures Jordi's heart, but... a live pig? What would he do with it?

Diuen que els errors ens omplen de saviesa, i aquest dia, Jordi aprèn dues lliçons: sempre esmorzar abans de fer la compra, i mai subestimar la capacitat d'un venedor del mercat de la Boqueria.

They say that mistakes fill us with wisdom, and on this day, Jordi learns two lessons: always have breakfast before shopping, and never underestimate the ability of a vendor at La Boqueria Market.

El quilo de pernil es convertix en un porc viu a la casa de Jordi, i la casa es converteix en una granja improvisada, amb un pernil que no para de grunyir. Confús, però amb una gran història per a contar, Jordi es decideix a anomenar el seu nou amic "Pernil".

The kilo of ham becomes a live pig in Jordi's house, and the house turns into an improvised farm, with a ham that just keeps grunting. Confused but with a great story to tell, Jordi decides to name his new friend "Pernil."

A la fi, Jordi descobreix que potser no exisiteix res millor que un quilo de pernil, però un porc anomenat Pernil podria ser més especial.

In the end, Jordi discovers that perhaps there is nothing better than a kilo of ham, but a pig named Pernil might be even more special.