Així com l'heura que enreda els balcons del Barri Gòtic, una petita anècdota bullia en el cor vibrant de Barcelona. El protagonista aquest cop era Marta, una jove amb una gran somriure i els ulls plens de riallera.

Just like the ivy that entwines the balconies of the Gothic Quarter, a small anecdote bubbled in the vibrant heart of Barcelona. The protagonist this time was Marta, a young woman with a big smile and eyes full of laughter.

Marta, una brillant arquitecta de Segòvia, havia sigut assignada a un projecte urbanístic a Barcelona. Després d’un llarg dia de feina, Marta tenia la panxa buida i la gola seca. Es va dir a si mateixa que demanaria unes bones tapes, com està estipulat a la llei no escrita de la cultura catalana. Vet aquí que s'obria pas per la Rabla, plena de vida, de color; les ombres dels plaers gastronòmics de la ciutat es deslizaven suau sota la suau llum groga dels fanals.

Marta, a brilliant architect from Segovia, had been assigned to an urban planning project in Barcelona. After a long day of work, Marta had an empty stomach and a dry throat. She told herself that she would order some good tapas, as stipulated by the unwritten law of Catalan culture. And so she made her way through the bustling Raval, full of life and color; the shadows of the city's gastronomic delights slid smoothly under the gentle yellow light of the street lamps.

Va trobar un restaurant concorregut amb una terrassa plena de gom a gom. Marta es va acomodar a la taula i va obrir el menú. Va llegir a la perfecció els noms dels plats, però a l'hora de demanar, es va fer un embolic amb els noms en català.

She found a crowded restaurant with a terrace packed to the brim. Marta settled at a table and opened the menu. She read the names of the dishes perfectly, but when it came time to order, she got tangled up with the Catalan names.

La camarera, una dona esvelt amb una rialla fàcil, va riure fort quan Marta, tot nerviosa, va demanar el que ella pensava eren unes 'patatas bravas'. En realitat, va demanar 'pedres amb coratge', una curiosa traducció literal que va provocar unes rialles. El restaurant, pensant que era una broma, va jugar al joc.

The waitress, a graceful woman with an easy laugh, burst out laughing when Marta, all nervous, asked for what she thought were 'patatas bravas'. In reality, she asked for 'stones with courage', a curious literal translation that elicited laughter. The restaurant, thinking it was a joke, played along.

Quan els plats van començar a arribar, van aparèixer un a un tota mena de plats inesperats i divertidament mal interpretats. Marta tenia una taula plena d'aliments que ni tan sols sabia que havia demanat. Tenia un 'bacallà amb mel', que resultava ser una llesca de pa amb mel i formatge blau. També va rebre un 'poeta embriagat', que resultava ser vermut amb olives.

As the dishes started to arrive, one by one, all kinds of unexpected and amusingly misinterpreted plates appeared. Marta had a table full of food that she didn't even know she had ordered. She had a 'cod with honey', which turned out to be a slice of bread with honey and blue cheese. She also received a 'drunken poet', which turned out to be vermouth with olives.

El restaurant es va omplir de rialles i somriures a mesura que la taula de Marta es cobria d’aquell surtido de tapes remembrances. Estava a punt de trucar a casa i practicar amb més diligència el català, quan va adonar-se que tot aquell episodi no era més que un bell record, una riallera bona i sincera. I finalment, amb una mirada que demostrava agradament i vergonya a parts iguals, es va riure d'ella mateixa.

The restaurant filled with laughter and smiles as Marta's table was covered with this assortment of reminiscent tapas. She was about to call home and practice Catalan more diligently when she realized that this whole episode was nothing more than a beautiful memory, a genuine and hearty laughter. And finally, with a look that demonstrated both gratitude and embarrassment, she laughed at herself.

Després de tot, la vida és una tapa de rialles abundants i a vegades, un arrebossat de vergonya. Aquell acte simple i innocent de menjar tapes va acollir Marta a la calorosa i humorística comunitat de Barcelona, donant-li una benvinguda inoblidable a la ciutat de l'edat. Els buits lingüístics de Marta es van convertir en un pont entre les cultures, deixant una petjada divertida i memorable tant en ella com en tot el restaurant. Al final, la nostra Marta va aprendre que parlar un idioma no és només sobre paraules, sinó també sobre aquesta meravellosa essència de la connexió humana. Així va començar el seu amor per Barcelona, i així va començar la seva història.

After all, life is a plate of abundant laughter and sometimes, a battering of embarrassment. That simple and innocent act of eating tapas welcomed Marta into the warm and humorous community of Barcelona, giving her an unforgettable welcome to the city of age. Marta's linguistic gaps became a bridge between cultures, leaving a funny and memorable trace both in her and in the entire restaurant. In the end, our Marta learned that speaking a language is not just about words, but also about this wonderful essence of human connection. Thus began her love for Barcelona, and thus began her story.