A La Boqueria, el mercat més conegut de Barcelona, es barregen olors, colors i veus que criden les ofertes del dia.

At La Boqueria, the most famous market in Barcelona, ​​scents, colors, and voices blend, shouting out the daily offers.

Aquí tenim la Marta, una jove amb ulleres grans i cabells arrissats que treballa en una parada de peixos, que brilla com si fos una joia sota els llums del mercat.

Here we have Marta, a young woman with big glasses and curly hair, who works at a fish stand that shines like a jewel under the market lights.

El seu germà gran, en Joan, l'ajudava sempre que podia entre les seves classes de la universitat.

Her older brother, Joan, always helped her whenever he could between his university classes.

Un matí assolellat, la Marta es va llevar de molt bon humor, va esmorzar el seu pa amb tomàquet i va sortir de casa seva rentant amb la cançó que xiulava.

One sunny morning, Marta woke up in a very good mood, had her bread with tomato for breakfast, and left her house singing a tune.

Va arribar a la parada i va començar a preparar-la, col·locant els peixos amb gran cura i dedicació.

She arrived at the stand and began to prepare it, placing the fish with great care and dedication.

Però aquell dia havia de passar alguna cosa peculiar, i això la Marta no ho podia preveure.

But that day something peculiar had to happen, and Marta couldn't foresee it.

Tot va començar quan un client distret va deixar les seves sabates noves al costat de la caixa mentre provava unes espardenyes que venien en una parada veïna.

It all started when a distracted customer left his new shoes next to the cash register while trying on some espadrilles at a neighboring stall.

En aquest precís moment, un altre client va apropar-se a la Marta i li va demanar que li preparés el millor peix que tingués.

At that precise moment, another customer approached Marta and asked her to prepare the best fish she had.

Marta, concentrada en trobar la peça perfecta, no es va adonar de la presència de les sabates orfes al costat del gel on reposaven els peixos.

Marta, focused on finding the perfect piece, did not notice the presence of the orphaned shoes next to the ice where the fish lay.

Amb molta habilitat, va triar un bonito brillant, i sense pensar-ho dos cops, el va netejar i el va embolicar amb paper de diari, com sempre feia.

With great skill, she chose a shiny bonito, and without hesitation, she cleaned it and wrapped it in newspaper, as she always did.

Tanmateix, en un gir inesperat del destí, en comptes de posar el bonito a la bossa que tenia preparada per al client, va agafar una de les sabates abandonades i la va embolicar per error.

However, in an unexpected twist of fate, instead of putting the bonito in the bag she had prepared for the customer, she picked up one of the abandoned shoes and wrapped it by mistake.

El client va paguir sense adonar-se de l'enredament i va marxar ràpidament.

The customer paid without noticing the mix-up and left quickly.

No va ser fins a una bona estona després que el propietari de les sabates va tornar, buscant-les desesperadament.

It wasn't until some time later that the owner of the shoes returned, desperately looking for them.

Era fàcil veure que estava molt confós i frustrat.

It was easy to see that he was very confused and frustrated.

La Marta i en Joan van començar a buscar arreu, preguntant-se on podrien haver anat a parar unes sabates enmig de tants capolls i popets.

Marta and Joan started searching everywhere, wondering where a pair of shoes could have ended up among so many fish and shells.

Just quan la Marta va començar a sentir com la preocupació li pujava pel coll, el client del bonito va tornar, amb una expressió que mesclava sorpresa i humor.

Just as Marta began to feel the worry creeping up on her, the bonito customer returned, with an expression that mixed surprise and humor.

Amb les mans mostrava la sabata embolicada com si fos un tresor estrany.

He was holding up the shoe wrapped as if it were a strange treasure.

Tots al mercat no van poder evitar de riure quan va explicar el malentes amb els peixos i les sabates.

Everyone in the market couldn't help but laugh when he explained the mix-up with the fish and the shoes.

La Marta, amb les galtes vermells de vergonya, va demanar disculpes i va fer l'intercanvi correcte, donant al client el seu bonito i recuperant la sabata perduda.

Marta, with her cheeks red with embarrassment, apologized and made the correct exchange, giving the customer his bonito and recovering the lost shoe.

Després d'aquest incident, la Marta i en Joan van aprendre a estar més atents als detalls.

After this incident, Marta and Joan learned to pay more attention to details.

I el mercat de La Boqueria, amb les seves històries i els seus personatges, va continuar essent un lloc on cada dia podia succeir una nova aventura.

And the market at La Boqueria, with its stories and characters, continued to be a place where a new adventure could happen every day.