Sota un cel d'una blava vibració, en la ple de vida ciutat de Barcelona, hi ha un bar. Un lloc bulliciós i ple de sabor, una casa de tapes de renom. En aquesta escena animada, un home anomenat Jordi entra per la porta.

Under a sky of vibrant blue, in the bustling city of Barcelona, there is a bar. A lively and flavorful place, a renowned tapas house. In this animated scene, a man named Jordi enters through the door.

Jordi és un home tranquil, tímid i no està acostumat a lloc tan concorregut. Té la pell olive, l'ulls brillants i una actitud amigable. Però aquesta nit, Jordi ha decidit afrontar la seva por i anar al bar de tapes.

Jordi is a calm and shy man, not accustomed to such crowded places. He has olive skin, bright eyes, and a friendly attitude. But tonight, Jordi has decided to face his fear and go to the tapas bar.

Camina de manera incerta cap a la barra, el soroll ensordidor de les converses i rialles omplint els seus orelles. Assenyalant una taula propera, Jordi s'asseu esperant un cambrer. Ve, un home alt amb un davantal blanc, el seu somriure mostrant unes dents blanquíssimes. Jordi traga saliva.

He walks uncertainly towards the bar, the deafening noise of conversations and laughter filling his ears. Pointing to a nearby table, Jordi sits down, waiting for a waiter. He comes, a tall man with a white apron, his smile revealing incredibly white teeth. Jordi swallows nervously.

Desitja una tapa de patates braves, una de les seves preferides. Però quan obre la boca per demanar, les paraules es confonen. Els sons són incoherents, incomprensibles, una amalgama de pensament i por que esclata a sobre la barra. Les persones miren, el cambrer parpelleja; Jordi es posa vermell.

He desires a plate of spicy potatoes, one of his favorites. But when he opens his mouth to order, the words become jumbled. The sounds are incoherent, incomprehensible, a mix of thoughts and fear that burst out onto the bar. People look, the waiter blinks; Jordi turns red.

Però el cambrer, fregant-se un moment la barba, es posa a riure; un riure alegre que es propaga a través del bar. La tensió es disipa; la gent torna als seus negocis i el cambrer a Jordi li diu: "No et preocupis, amic, tots tenim dies així."

But the waiter, rubbing his beard for a moment, starts to laugh; a joyful laughter that spreads throughout the bar. The tension dissipates; people return to their businesses and the waiter tells Jordi, "Don't worry, my friend, we all have days like this."

Jordi s'assereix una mica i intenta de nou. Amb una gran respiració, desembrolla la seva llengua i ordena patates braves. El cambrer, amb un somriure, anota la comanda.

Jordi sits a little straighter and tries again. With a deep breath, he untangles his tongue and orders spicy potatoes. The waiter, with a smile, takes the order.

El top de la nit es desvaneix en un rellotge suau, la gent es va dispersat. Sota el cobert de les estrelles i les llums càlides del bar, Jordi acaba el seu plat de patates braves. Accident o no, havia sobreviscut la seva gran por i s’havia conquerit.

The peak of the night fades into a gentle clock, people disperse. Under the cover of stars and the warm lights of the bar, Jordi finishes his plate of spicy potatoes. Accident or not, he had survived his greatest fear and conquered it.

Amb una respiració fàcil, Jordi surt del bar, somrient. La nit es torna més profunda, la ciutat de Barcelona somreia amb ell. Així conclou el viatge de Jordi, a través d'entrebancs de paraules i pors, a un bar de tapes bulliciós en el cor de la ciutat viva. Deixant enrere el color de la vida, el soroll de la risa, i una història inoblidable.

With an easy breath, Jordi leaves the bar, smiling. The night grows deeper, the city of Barcelona smiles with him. Thus ends Jordi's journey, through stumbling words and fears, in a lively tapas bar in the heart of the vibrant city. Leaving behind the color of life, the sound of laughter, and an unforgettable story.