El sol brillava damunt la sempre animada ciutat de Barcelona, el caos era l'ordre del dia. Marc i Anna, un parell d'estudiants universitaris, van decidir fer una petita escapada a una popular cafeteria del carrer del Poeta Cabanyes. Eren coneguts a la cafeteria, no pas pel seu gust pel bon cafè, sinó més aviat per com el barista es liava sempre pronunciant els seus noms.

The sun shone over the bustling city of Barcelona, chaos was the order of the day. Marc and Anna, a pair of university students, decided to take a small getaway to a popular café on Poeta Cabanyes Street. They were well-known at the café, not for their love of good coffee, but rather for how the barista always struggled with pronouncing their names.

El pla era simple però reeixit: Entrar, lliurar el seu ordre i esperar mentre el barista intentava recordar i pronunciar correctament els seus noms. Quan arribaven, la cafeteria convertia el seu soroll de fons habitual en un murmuri expectant.

The plan was simple but successful: Enter, place their order, and wait while the barista tried to remember and pronounce their names correctly. When they arrived, the café's usual background noise turned into an expectant murmur.

Marc va anar cap a la barra i va passar la comanda. "Dos cafès, per favor!" va demanar amablement. El barista, un personatge peculiar, es va posar a treballar. Aquesta era la senyal. Els clients de la cafeteria quedaven en silenci, esperant la diversió que segur que arribaria. El barista, un home baixet amb una barba grisa i uns ulls brillants, era conegut pel seu despiste amb els noms. I els de Marc i Anna eren especialment difícils per a ell per alguna raó.

Marc approached the counter and placed the order. "Two coffees, please!" he politely requested. The barista, a peculiar character, got to work. This was the signal. The café patrons fell silent, anticipating the amusement that was sure to follow. The barista, a short man with a gray beard and bright eyes, was known for his forgetfulness with names. And for some reason, Marc and Anna's names were especially difficult for him.

Quan els cafès estaven llestos, el barista va agafar aire, preparat per l'anhelada invocació. "Mc... Mac? No, no... Maan?" Els clients van riure amb disimul, intentant no esclatar de riure. Marc i Anna, fent tot el possible per mantenir la serietat, es van aixecar de la seva taula per recollir la seva comanda i, com sempre, corregir el pobre barista.

When the coffees were ready, the barista took a breath, prepared for the eagerly anticipated invocation. "Mc... Mac? No, no... Maan?" The clients stifled their laughter, trying not to burst out in laughter. Marc and Anna, doing their best to maintain a serious demeanor, got up from their table to collect their order and, as always, correct the poor barista.

"Molt bé, ho intentarem de nou. Marc i Anna. Com... Marc i Anna." Marc va assenyalar entre ell i Anna mentre parlava.

"Very well, we'll try again. Marc and Anna. Like... Marc and Anna." Marc gestured between himself and Anna as he spoke.

El barista es va esforçar a memoritzar, repetint els noms amb un murmuri. "Marc y Anna... Marc y Anna...". Amb una enorme somriure, va assenyalar-los i va dir: "Marc i Anna!".

The barista made an effort to memorize, repeating the names in a murmur. "Marc and Anna... Marc and Anna..." With a huge smile, he pointed at them and said, "Marc and Anna!"

Els clients van aplaudir, riure i vitorejar. Marc i Anna van aixecar els seus cafès en un brindis humorístic i es van asseure, gaudint de la calor i la comèdia de la cafeteria.

The clients applauded, laughed, and cheered. Marc and Anna raised their coffees in a humorous toast and sat down, enjoying the warmth and comedy of the café.

I així va concloure una altra visita de Marc i Anna a la seva cafeteria preferida. Se'n van anar a casa amb els estòmacs plens de cafè i els cor enllumenats per la riure. Sabien que la propera vegada tornarien al mateix embolic. I no podien esperar.

And so, another visit by Marc and Anna to their favorite café came to an end. They left with their stomachs full of coffee and their hearts filled with laughter. They knew that the next time they returned, they would find themselves in the same funny mix-up. And they couldn't wait.

Perquè al cap i a la fi, aquestes petites confusions són les que ens fan sentir connectats amb l'altre. Amb eixos moments compartits, ens sentim part de la gran història d'humanitat que és Barcelona. Marc i Anna no només demanaven cafè, es convertien en una part de la hilarant sinfonia de la vida. Era el seu petit ritual, la seva petita confusió, la seva petita alegria i, sobretot, la seva petita història. Hom sap que els petits detalls són els que fan gran una ciutat. I a Barcelona, aquesta petita narració era una part essencial per a Marc, Anna i tots els afortunats que els conegueren.

Because, after all, it is these little confusions that make us feel connected to each other. With these shared moments, we feel part of the great human story that is Barcelona. Marc and Anna weren't just ordering coffee, they became a part of the hilarious symphony of life. It was their little ritual, their small confusion, their small joy, and above all, their little story. It is known that the small details are what make a city great. And in Barcelona, this little narrative was an essential part of the lives of Marc, Anna, and all the fortunate ones who knew them.