Just al cor de la vibrant ciutat de Barcelona, s'aixeca majestuosament el Mercat de la Boqueria. Allà mateix, amb les seves alegres fileres de paradetes repletes de frescos colors i aromes deliciosos, estava Joan. Joan era un home savi, que coneixia el valor de cada centim que gastava. En aquell moment, el seu objectiu principal era aconseguir la millor oferta de verdures.

In the heart of the vibrant city of Barcelona, stands majestically the Boqueria Market. Right there, with its cheerful rows of stalls filled with fresh colors and delightful aromas, was Joan. Joan was a wise man who knew the value of every cent he spent. His main objective at that moment was to get the best deal on vegetables.

Joan caminava lentament, observant cada parada amb ojos meticulosos. Podia veure clarament els encarregats dels llocs, ocupats tallant, pesant i empaquetant les mercaderies. El bruit de la gent parlant i els sons de les transaccions venien d'arreu.

Joan walked slowly, observing each stall with meticulous eyes. He could clearly see the stall owners, busy cutting, weighing, and packaging the goods. The noise of people talking and the sounds of transactions came from all around.

L'objectiu de Joan era la paradeta d'en Lluís. En Lluís, un pagès de tota la vida, era un dels comerciants més antics del mercat. Les seves verdures sempre fresques i exòtiques atreien a Joan. El que més li agradava era l'espigol de Brussel·les.

Joan's target was Lluís' stall. Lluís, a lifelong farmer, was one of the oldest traders in the market. His always fresh and exotic vegetables attracted Joan. What he liked the most was the Brussels sprouts.

En Joan es va acostar a la paradeta, amb el somriure cordial de sempre. Va examinar les piles de verdura, friccionant les fulles entre els dits i olorant-les. En Joan es va llençar amb el seu intent de regateig. "En Lluís, no em pots fer un preu millor per aquests espigols de Brussel·les?" li va preguntar.

Joan approached the stall with his usual friendly smile. He examined the piles of vegetables, rubbing the leaves between his fingers and sniffing them. Joan ventured into his attempt to bargain. "Lluís, can't you give me a better price for these Brussels sprouts?" he asked.

En Lluís va mirar Joan amb una cara sorpresa. "Estan recentment collits, Joan. Són del millor que hi ha", va insistir. No obstant això, Joan va persistir, amb tota la paciència del món. Li va parlar de com els temps eren durs actualment i de com cada centim compta.

Lluís looked at Joan with a surprised face. "They were recently harvested, Joan. They're the best there is," he insisted. However, Joan persisted, with all the patience in the world. He talked about how times were tough nowadays and how every cent matters.

Hi hagué alguns moments de silenci, i quan semblava que el somriure serí d'en Lluís començava a desaparèixer, Joan va jugar la seva última carta. Va prometre comprar-li a en Lluís verdura més vegades si li feia un descompte aquell dia. Després d'un moment de consideració, en Lluís finalment es va rendir: "D'acord, et faré una oferta aquest cop, Joan. Però només aquesta vegada!".

There were a few moments of silence, and just as Lluís' smile seemed to be fading, Joan played his last card. He promised to buy vegetables from Lluís more often if he gave him a discount that day. After a moment of consideration, Lluis finally gave in: "Alright, I'll make you an offer this time, Joan. But only this time!"

El rostre de Joan es va il·luminar. Havent aconseguit el preu que esperava, va estendre la mà i va agafar el paquet més gran d'espigols de Brussel·les.

Joan's face lit up. Having gotten the price he hoped for, he reached out and took the largest package of Brussels sprouts.

En aquest dia, en Joan va deixar el Mercat de la Boqueria no només amb un gran paquet de verdures fresques sinó també amb el sentiment de victòria. Una victòria petita, sí, però de gran importància per a ell. Va aprendre que amb paciència, persistència i un somriure, fins i tot les tasques quotidianes poden tenir un final alegre i satisfactori.

On that day, Joan left the Boqueria Market not only with a big package of fresh vegetables but also with a feeling of victory. A small victory, yes, but of great importance to him. He learned that with patience, persistence, and a smile, even everyday tasks can have a happy and satisfying ending.