El dia s'acabava a Barcelona.

The day was coming to an end in Barcelona.

Les muralles de l'antiga Ciutadella, ara parc, reflectien els primers rajos de la posta de sol en les seves viejes pedres grises.

The walls of the ancient Ciutadella, now a park, reflected the first rays of the sunset on their old gray stones.

La ciutat començava a adormir-se, donant lloc a les llums tremolants dels carrers i places.

The city was beginning to fall asleep, giving way to the flickering lights of the streets and squares.

Però en un racó conegut, just al costat d'un petit estret carrer del barri Gòtic, la vida encara bullia de gresca i alegria.

But in a well-known corner, right next to a narrow street in the Gothic quarter, life still bustled with noise and joy.

Perque allí es trobaven els protagonistes de la nostra història: Marta i Joan.

Because there, the protagonists of our story met: Marta and Joan.

La Marta i en Joan es van conèixer a Barcelona.

Marta and Joan met in Barcelona.

Van compartir una amistat forta per molts anys, plena de rialles, compartint anècdotes i, de vegades, algunes llàgrimes.

They shared a strong friendship for many years, filled with laughter, sharing anecdotes, and sometimes tears.

Definitivament, la seva profunda amistat era una cosa que ningú podia posar en dubte.

Their deep friendship was definitely something that no one could doubt.

Aquell dia, s'estaven prenent un got de vi en una petita plaça.

That day, they were having a glass of wine in a small square.

La Marta explicava una anècdota, amb el seu característic accent de l'Alt Empordá.

Marta was telling an anecdote, with her characteristic accent from Alt Empordá.

De tant en tant, sentiem sonar el seu agradiós riure, que es mezclava amb el xist d'en Joan.

From time to time, we could hear her pleasant laughter, blending with Joan's chuckle.

De sobte, la Marta va dir una paraula en català, pero sortint de la seva boca no sonava com una paraula convencional, sinó que feia honor al seu graciós accent.

Suddenly, Marta said a word in Catalan, but coming out of her mouth, it didn't sound like a conventional word; instead, it honored her amusing accent.

La paraula era "ferro", que ella pronuncià com "ferru", afegint un genius toc rural al seu parlar urbà.

The word was "ferro," which she pronounced as "ferru," adding a touch of rural charm to her urban speech.

En Joan no va poder resistir-se davant d’aquell pronunciació única i es va esclatar a riure amb tota la seva força.

Joan couldn't resist that unique pronunciation and burst into laughter with all his might.

Finament, la rialla contagiós d'en Joan va fer que la Marta també esclatés a riure.

Eventually, Joan's contagious laughter made Marta burst into laughter too.

Aquell fet, encara que sembla simple en una primera impresió, va acabar sent un record inoblidable entre ells.

That event, although it may seem simple at first glance, ended up being an unforgettable memory between them.

Un moment d'alegría sharejada, espontània, sense sentit i tot just per això completa.

A moment of shared, spontaneous, senseless joy.

Un instant que repetirien en la seva ment diverses vegades com a record d'aquella barcelonina nit de primavera.

An instant they would replay in their minds several times as a memory of that spring night in Barcelona.

I així, tot passejant i contant històries entranyables amb accents divertits, Marta i Joan van concloure aquella jornada, una nit de records i rialles, anomenada "la nit del ferru".

And so, while strolling and sharing endearing stories with funny accents, Marta and Joan concluded that day, a night of memories and laughter, called "the night of ferru."

Des de llavors, quan es van referir a aquella nit tan especial, sempre ho van fer amb un somriure, recordant la màgia d'aquell moment.

Since then, when they referred to that special night, they always did it with a smile, remembering the magic of that moment.

I encara que semblava trivial, aquella paraula en català pronunciada amb un accent tan peculiar acabà sent un dels records més preuats d'una amistat inoblidable sorgida entre els carrers de la bonica i històrica ciutat de Barcelona.

And even though it seemed trivial, that Catalan word pronounced with such a peculiar accent turned out to be one of the most cherished memories of an unforgettable friendship born in the streets of the beautiful and historic city of Barcelona.