Sota el sol de la ciutat màgica, Barcelona, brilla una història.

Under the sun of the magical city, Barcelona, shines a story.

En Jordi i la Marta, dos amics d'infància, es van trobar a la Plaça Catalunya, davant la font lluminosa que és testimoni silenciós de centenars d'històries.

Jordi and Marta, two childhood friends, met at Plaça Catalunya, in front of the illuminated fountain that silently witnesses hundreds of stories.

Les rialles i els somriures es van barrejar amb la simfonia de la ciutat.

Laughter and smiles mixed with the symphony of the city.

Després de passejar pels carrers estrets del Barri Gòtic, van decidir anar a un bar de tapes local, famós entre els residents.

After walking through the narrow streets of the Gothic Quarter, they decided to go to a local tapas bar, famous among the locals.

En Jordi, amb gana de provar gaditanes saboroses, però no sabia com demanar-les.

Jordi, eager to try tasty gaditanas, didn't know how to order them.

Nerviós i amb la mirada fixa en el menú, intentava recordar el nom del plat.

Nervous and with his gaze fixed on the menu, he tried to remember the name of the dish.

Tot girant les fulles del menú, mirant les imatges i llegint les descripcions, en Jordi va arriscar-se a demanar, "Cambrer, vull una andalusa saborosa".

Flipping through the menu, looking at the pictures and reading the descriptions, Jordi took a risk and asked, "Waiter, I want a tasty Andalusian dish."

Hi va haver un silenci mortificador.

There was a mortifying silence.

La Marta, el cambrer, i fins i tot els altres clients van girar cap a ell amb mirades de sorpresa.

Marta, the waiter, and even the other customers turned towards him with surprised looks.

"Una andalusa saborosa?" repetí el cambrer amb una ampla somriure.

"A tasty Andalusian dish?" the waiter repeated with a wide smile.

La confusió es va apoderar d'en Jordi; volia demanar "gaditanes saboroses", però que havia sortit de la seva boca era un plat inexistent.

Confusion overtook Jordi; he wanted to order "tasty gaditanas," but what came out of his mouth was a nonexistent dish.

Intentant corregir el seu error, va balbucejar, "No, no, volia dir patates braves."

Trying to correct his mistake, he stammered, "No, no, I meant patatas bravas."

La Marta, però, esclatà a riure, deixant encara més envermellit al seu amic.

Marta, however, burst into laughter, making her friend even more embarrassed.

El cambrer, tot riure, s'excusà per anar a buscar allò que finalment en Jordi hagués demanat.

The waiter, laughing, apologized and went to get what Jordi would have actually ordered.

La Marta, per altra banda, no podia deixar de riure llargament, fent bromes sobre el "talent lingüístic" d'en Jordi.

Marta, on the other hand, couldn't stop laughing, teasing Jordi about his "linguistic talent."

Al cap i a la fi, el plat arribà.

In the end, the dish arrived.

Tot i ser patates braves, en Jordi i la Marta es van deleitar amb la seva menja saborosa.

Despite being patatas bravas, Jordi and Marta delighted in their tasty meal.

A la taula adjacent, altres clients els miraven i reien en recordar l'incident.

At the adjacent table, other customers looked at them and laughed, recalling the incident.

El moment quedà gravat a la memòria d'en Jordi com una situació embarassosa però divertida, una que sempre compartia amb una rialla cada vegada que es reunia amb amics.

The moment remained etched in Jordi's memory as an embarrassing yet funny situation, one that he always shared with a laugh whenever he met with friends.

A Barcelona, la ciutat on la vida es mescla amb la cultura, en Jordi va aprendre una lliçó inestimable: la importància de parlar clar i entendre abans de parlar.

In Barcelona, the city where life blends with culture, Jordi learned an invaluable lesson: the importance of speaking clearly and understanding before speaking.

Tot i l'error, aquella nit a Barcelona, entre la confusió, la ràbia i les riallades, es va convertir en una de les més recordades per a ell i la Marta, que encara avui dia riuen en recordar-la.

Despite the mistake, that night in Barcelona, amidst the confusion, anger, and laughter, became one of the most memorable for him and Marta, who still laugh about it today.