El sol anava desapareixent lentament a Barcelona, aquesta gran ciutat de vida frenètica i lluminosa, passant el relleu a les llums artificials que li donen un toc màgic i misteriós. En aquesta gran ciutat, en un tipic restaurant amb vistes a la Sagrada Família, es trobaven en Jordi i la Marta, dos bons amics que havien quedat per gaudir d'un sopar tranquil i animat.

The sun was slowly disappearing in Barcelona, this bustling and vibrant city, giving way to the artificial lights that gave it a magical and mysterious touch. In this big city, in a typical restaurant overlooking the Sagrada Familia, Jordi and Marta were meeting, two good friends who had planned to enjoy a quiet and lively dinner.

En Jordi, sempre pensant a mil coses al mateix temps i amb una rialla contagiosa, servia un vi exquisit, roig brillant amb una aroma rica i embriagadora. La Marta, amb el seu somriure ampli i la seva forma de ser amable, duia una camisa blanca, immaculada i lluent.

Jordi, always thinking about a thousand things at once and with an infectious laugh, served a exquisite red wine, with a rich and intoxicating aroma. Marta, with her wide smile and friendly demeanor, wore a white shirt, immaculate and shiny.

Just quan en Jordi estava a punt de servir el vi en el got de la Marta, un dels seus pensaments errants el va distreure. Amb un gest maldestre, va vessar accidentalment una mica de vi roig sobre la camisa blanca de la Marta.

Just as Jordi was about to pour the wine into Marta's glass, one of his wandering thoughts distracted him. With a clumsy gesture, he accidentally spilled some red wine on Marta's white shirt.

La Marta, sorpresa, va mirar-se la camisa ara tacada, però ràpidament va esclatar en una rialla contagiada pel Jordi. Mentre el restaurant esclatava també de riure, la Marta, amb el seu sentit de l'humor infalible, va agafar un tros de pa i el va submergir en el vi tacat a la seva camisa, fent un brindis a les sorpreses de la vida.

Marta, surprised, looked at her now stained shirt, but quickly burst into laughter, infected by Jordi's laughter. As the restaurant also erupted in laughter, Marta, with her infallible sense of humor, took a piece of bread and dipped it in the wine stain on her shirt, toasting to life's surprises.

La risa es va convertir en una explosió, provocant una infecció còmica i caòtica que es va escampar entre els altres comensals i fins i tot els cambrers. El restaurant, que fins ara era un lloc tranquil i romàntic, es va transformar en un escenari de diversió i alegria inesperada.

Laughter turned into an explosion, causing a comic and chaotic infection that spread among the other diners and even the waiters. The restaurant, which had been calm and romantic until now, transformed into a stage of unexpected fun and joy.

En el caos, la Marta i l’en Jordi, ara més propers que mai, es van adonar que allò que podia haver estat un desastre s’havia convertit en un moment inoblidable. Riure, encarar la vergonya, compartir la felicitat... això era realment la vida.

In the chaos, Marta and Jordi, now closer than ever, realized that what could have been a disaster had turned into an unforgettable moment. Laughing, facing embarrassment, sharing happiness... that was truly life.

Així es va resoldre la situació, amb un final inesperat però perfecte. En Jordi, amb el seu comportament distracte, s'havia convertit en l'actor d'una nit còmica, i la pacient i bonica Marta, amb la seva capacitat de trobar l'humor fins i tot en els petits accidents, havia demostrat ser la guia perfecta a través del laberint de la vida. La nit va acabar amb una forta apretada de mans, unes quantes llàgrimes d’alegria i el record d’un sopar que, segurament, no oblidarien.

That's how the situation was resolved, with an unexpected but perfect ending. Jordi, with his distracted behavior, became the actor of a comic night, and patient and beautiful Marta, with her ability to find humor even in small accidents, had proven to be the perfect guide through the maze of life. The night ended with a tight handshake, a few tears of joy, and the memory of a dinner they would surely never forget.