Fa un dia esplèndid a Barcelona.

It's a splendid day in Barcelona.

Sota el sol viu, els carrers de la ciutat estan plens de vida.

Under the vibrant sun, the city streets are full of life.

Des de la plaça de Catalunya fins al passeig de Gràcia, els rostres alegres dels barcelonins i els turistes embellien la ciutat com una pintura.

From the Plaza de Catalunya to Passeig de Gràcia, the happy faces of the locals and tourists beautify the city like a painting.

En aquesta pintura hi ha una cosa que destaca: la Marta.

In this painting, there is one thing that stands out: Marta.

A diferència dels turistes que estan marxant o les senyores elegants que es dirigeixen als seus restaurants preferits, la Marta porta una disfressa de pallasso.

Unlike the departing tourists or the elegant ladies heading to their favorite restaurants, Marta is wearing a clown costume.

La seva cara està pintada de blanc amb un nas vermell ben gros.

Her face is painted white with a big red nose.

Té un vestit de colors brillants i un barret de flors que li dona un toc de fantasia.

She has a brightly colored dress and a flower hat that gives her a touch of fantasy.

En Jordi, per altra part, està nerviós a l'entrada del restaurant elegant, mirant impacientment el seu rellotge.

On the other hand, Jordi is nervous at the entrance of the fancy restaurant, impatiently checking his watch.

Només falta la Marta.

Marta is the only one missing.

Quan la veu arribar, s'oblida del rellotge.

When he sees her arriving, he forgets about the watch.

Gairebé deixa caure la seva corbata nova de la sorpresa.

He nearly drops his new tie out of surprise.

No se li acudiria mai que la Marta apareixeria disfressada com si estigués a punt de fer un espectacle de màgia pel carrer.

It would have never occurred to him that Marta would appear dressed as if she were about to perform a street magic show.

"No t'ho esperaves eh?

"You didn't expect this, huh?"

" - exclama la Marta, amb aquella inconfusible riallada que sempre porta amb si -"Crec que hem tingut un petit malentès".

- exclaims Marta, with that unmistakable laughter she always carries with her - "I think we had a little misunderstanding."

Per un moment, en Jordi pensa que potser aquesta és la forma de la Marta de dir-li que no està interessada en sortir amb ell.

For a moment, Jordi thinks that maybe this is Marta's way of telling him she's not interested in going out with him.

Però, quan veu els seus ulls que brillen amb divertiment, s'adona que simplement no es podia imaginar-la d'una altra manera.

But when he sees her eyes shining with amusement, he realizes that he simply couldn't imagine her any other way.

Es prenen un moment per riure junts, davant les mirades sorprenudes de la gent que passa.

They take a moment to laugh together, in front of the surprised gazes of the passing people.

Tot i la sorpresa, agafen les mans l'un de l'altre i entren al restaurant.

Despite the surprise, they hold each other's hands and enter the restaurant.

Encara que la Marta porta una disfressa de pallasso, en Jordi li obrirà la porta amb tota la galanteria que pot reunir.

Even though Marta is wearing a clown costume, Jordi will open the door for her with all the gallantry he can muster.

Així doncs, el restaurant elegant de Barcelona de cop es transforma en un petit circ en què les persones rialleres i els somriures de complicitat roden per esplugues de color i rialles.

Thus, the fancy restaurant in Barcelona suddenly transforms into a small circus where laughter and complicit smiles roll with splashes of color and laughter.

Després de tot, hi ha moltes coses que no podem comprendre, però això no vol dir que no puguem gaudir-les.

After all, there are many things we may not understand, but that doesn't mean we can't enjoy them.

I al final, què potser més clar que la rialla de la Marta i en Jordi que ressona a través del restaurant?

And in the end, what could be clearer than Marta and Jordi's laughter resonating throughout the restaurant?