A la fresca i bulliciosa ciutat de Barcelona, a la plaça de Sant Jaume, tres amics s'aplegaven al migdia.

In the fresh and bustling city of Barcelona, in the square of Sant Jaume, three friends gathered at midday.

Eren la Marta, en Jordi i la Laia.

They were Marta, Jordi, and Laia.

La Marta, amb un somriure radiànt i una falda d'ulls brillants, agitava amb entusiasme una mà als seus dos companys.

Marta, with a radiant smile and a skirt of bright eyes, enthusiastically waved a hand to her two companions.

"Estic tan emocionada d'ensenyar-vos a ballar sardanes!

"I'm so excited to teach you how to dance sardanas!"

" va exclamar.

she exclaimed.

El seu somriure es va difuminar un xic, no obstant, quan en Jordi i la Laia van començar a moure's.

Her smile faded a bit, however, when Jordi and Laia started to move.

Els tres amics, unint-se en un cercle, de seguida van percebre una sèrie de problemes.

The three friends, joining in a circle, soon noticed a series of problems.

Les cordes d'en Jordi eren massa apretades.

Jordi's laces were too tight.

I la Laia no podia evitar trepitjar a en Jordi i a la Marta les puntes dels peus.

And Laia couldn't help but step on Jordi and Marta's toes.

Cada volta, en Jordi i la Laia es trobaven embolics amb els peus i somrient de l'absurditat de la situació.

Every time, Jordi and Laia got tangled up with their feet, smiling at the absurdity of the situation.

La gent de la plaça veïna els observava amb ulls divertits, alguns d'ells esperant que el trio arribés a dominar la dansa.

The people in the nearby square watched them with amused eyes, some of them waiting for the trio to master the dance.

Les palmeres que voltaven la plaça susurraven cançons contra les teules de les cases antigues, en ressonància amb les notes de la sardana que ressonava des dels parlants de la plaça.

The palm trees surrounding the square whispered songs against the roof tiles of the old houses, resonating with the notes of the sardana playing from the speakers in the square.

La Marta, encara que una mica frustrada, no es va rendir.

Marta, although a little frustrated, didn't give up.

Els instava a recordar els passos: "Salta, toca, passa i volta".

She urged them to remember the steps: "Jump, touch, pass, and turn."

Va mostrar-los com s'ha de fer, amb les seves ales marrons volant com el vent.

She showed them how to do it, with her brown wings flying like the wind.

Li va costar una tarda sencera, però finalment, a l'arribada del capvespre, en Jordi i la Laia van començar a entendre el ritme.

It took them an entire afternoon, but finally, with the arrival of evening, Jordi and Laia began to understand the rhythm.

I per fi van parar de trepitjar-se els dits dels peus.

And they finally stopped stepping on each other's toes.

Conjuntament, van creuar l'últim ball amb alegria.

Together, they crossed the final dance with joy.

Llavors, màgia.

Then, magic.

La plaça es va omplir d'aplauaments i xiulets.

The square filled with applause and whistles.

La gent es va acostar per felicitar-los.

People approached to congratulate them.

Enmig de l’escena, els tres amics es van abraçar.

Amidst the scene, the three friends embraced.

Marta, Jordi i Laia van somriure mirant-se amb satisfacció.

Marta, Jordi, and Laia smiled at each other with satisfaction.

Havien superat les dificultats, havien après la sardana, i encara que no fos perfecta, havien arribat a l'objectiu: divertir-se i compartir una experiència conjunta mentre es deleitaven amb aquesta antiga dansa catalana al bell mig de Barcelona.

They had overcome the difficulties, they had learned the sardana, and even though it wasn't perfect, they had achieved their goal: to have fun and share a collective experience while delighting in this ancient Catalan dance in the heart of Barcelona.

I així va acabar aquesta màgica tarda.

And so, this magical afternoon ended.

El trio va marxar junts, les veus alegres retumbant a través de les peculiars carreretes de Barcelona.

The trio left together, their joyous voices echoing through the peculiar streets of Barcelona.

La sardana, finalment, era part del seu repertori de ball.

The sardana, finally, was part of their dance repertoire.

Però més que això, havien après la lliçó més important: perseverar fins que aconsegueixis el teu somni, per picarol que sigui.

But more than that, they had learned the most important lesson: to persevere until you achieve your dream, no matter how small it may be.