La plaça de Sant Jaume de Barcelona es transforma.

The Sant Jaume Square in Barcelona transforms.

En lloc de les escultures de pedra, veiem muntanyes de tomàquets vermells i brillants.

Instead of stone sculptures, we see mountains of bright red tomatoes.

Ha arribat La Tomatina, una festa popular que arriba des de Bunyol cada estiu.

La Tomatina has arrived, a popular festival that comes from Bunyol every summer.

En Jordi, la Marta i en Pere estan aquí, somrient, amb la mirada ballant sobre la marea de tomàquets.

Jordi, Marta, and Pere are here, smiling, their eyes dancing over the sea of tomatoes.

El sol es troba al zenit i banya la plaça amb una calma pre-batalla.

The sun is at its zenith and bathes the square in a pre-battle calm.

Tot està tranquil, fins que en Jordi agafa un tomàquet.

Everything is peaceful, until Jordi grabs a tomato.

El somriure d'en Jordi és ampli i primerenyo, mentre que la Marta i en Pere tenen expressió de sorpresa.

Jordi's smile is wide and mischievous, while Marta and Pere look surprised.

En un segon, l'aire es torna vermell quan el tomàquet esclata.

In an instant, the air turns red as the tomato bursts.

La batalla ha començat.

The battle has begun.

Tomàquets volen per l'aire.

Tomatoes fly through the air.

El grouix de la batalla està just al costat de la senyera, una bandera catalana orgullosament penjada d'un balcó sobre.

The heart of the battle is right next to the "senyera", a proudly hung Catalan flag on a balcony.

Sense adonar-se'n, un tomàquet esquitxat darrere contra la senyera.

Unnoticed, a splattered tomato lands against the flag.

La bandera està ara plena de taques vermelles.

The flag is now covered in red stains.

El silenci regna sobre la plaça.

Silence reigns over the square.

Llavors, en Pere s'arrella.

Then Pere winks.

Es gira cap a en Jordi amb un somriure maliciós.

He turns to Jordi with a mischievous smile.

“Nen, li has declarat la guerra a Catalunya, eh?

"Kid, you declared war on Catalonia, huh?"

”, diu.

he says.

La Marta no pot evitar riure, plorar, somriure, esquitar-se com és de costum amb ells.

Marta can't help but laugh, cry, smile, as usual with them.

La tensió es desfà amb un somriure mentre tots tres esclaten en riures que fan eco a la plaça.

The tension dissolves with a smile as all three burst into laughter that echoes through the square.

Han començat a llançar-se tomàquets entre ells.

They start throwing tomatoes at each other.

La gent al seu voltant comença a unir-se.

The people around them start joining in.

Rient, cridant, assenyalant la senyera amb tomàquets.

Laughing, shouting, pointing at the flag with tomatoes.

La plaça es torna un hervidero d'alegria i risa de nou.

The square becomes a boiling pot of joy and laughter once again.

La fi de la Tomatina és tan bella com l'inici.

The end of La Tomatina is as beautiful as the beginning.

La gent comença a marxar, penjant les seves ulleres de sol suades i les seves samarretes enrossides.

People start leaving, hanging their sweaty sunglasses and stain-drenched shirts.

En Jordi mira la senyera amb suor i suc de tomàquet a la cara.

Jordi looks at the flag with sweat and tomato juice on his face.

“Hem fet una mica de desgavell, oi?

"We made quite a mess, huh?"

”, pregunta.

he asks.

La Marta es riu, passant-se la mà pel cap per treure's els tomàquets dels cabells.

Marta laughs, running her hand through her hair to get rid of the tomatoes.

“Ha estat divertit, però.

"It was fun, though.

Vam pintar la ciutat de vermell!

We painted the city red!

Literalment”.

Literally."

En Pere s'encogeix d'espatlles, amb la seva risa encara ressonant entre els carrers.

Pere shrugs, his laughter still reverberating through the streets.

“És la bellesa de la Tomatina, no?

"That's the beauty of La Tomatina, right?

Un dia d'afusellament alegre, de pintar les nostres ciutats, les nostres banderes, i les nostres vides de vermell.

A day of joyful chaos, of painting our cities, our flags, and our lives red."

”Mentre el sol es pon a Barcelona, deixen la plaça darrere seu.

As the sun sets in Barcelona, they leave the square behind.

La festa s'acaba.

The party is over.

Però els records d'aquest dia, de la seva alegria, de la seva risa, i sobretot, de la senyera enrossida, restaran amb ells per sempre.

But the memories of this day, of its joy, its laughter, and above all, the stained flag, will remain with them forever.