En un càlid vespre d'estiu, Barcelona s'omplia de vida. La música sonava fort, els carrers bullien d'emoció i la plaça estava il·luminada amb llums de festa. Eren les festes de la Mercè, un esdeveniment del qual tota la ciutat parlava. En aquesta plaça, una que havia acollit hores indestriables de parrandeig i alegria, dos joves anomenats Jordi i Àlex es preparaven per fer ballar les ordenades parelles de la sardana.

On a warm summer evening, Barcelona was bustling with life. Music filled the air, the streets were brimming with excitement, and the square was lit up with festive lights. It was the annual La Mercè festival, an event that the whole city was talking about. In this square, which had seen countless hours of revelry and joy, two young men named Jordi and Àlex were getting ready to make the orderly couples of the sardana dance.

Jordi i Àlex eran dos amics inseparables des de que tenien memòria. Ambdues famílies eran veïnes i havien crescut junts al cor de Gràcia. Ambdós havien après a ballar la sardana des de petits; una tradició catalana que els havia fascinat i que havia esdevingut una part important de les seves vides.

Jordi and Àlex had been inseparable friends for as long as they could remember. Both families were neighbors and they had grown up together in the heart of Gràcia. Both had learned to dance the sardana from a young age, a Catalan tradition that had fascinated them and had become an important part of their lives.

Jordi, sempre rialler i amb un toc de malícia, era conegut per les seves contínues bromes i enginy. Àlex, per altra banda, era tranquil i prudent, sempre seguint les regles. Els seus estils de vida eren com la nit i el dia, però això mai va ser un impediment per a la seva amistat.

Jordi, always cheerful and mischievous, was known for his constant jokes and cleverness. Àlex, on the other hand, was calm and cautious, always following the rules. Their lifestyles were like night and day, but that never hindered their friendship.

La música començà a sonar i els balls començaren. Jordi i Àlex, situats un davant de l'altre, es preparaven per una nova ronda. En un gir improvisat, Jordi va trobar-se amb Àlex, provocant una confusió momentània. L'èpica confusió provocà una onada de rialles i aplaudiments entre els espectadors, incloent Marta, una de les encarregades de l'organització de la festa.

The music started playing and the dancing began. Jordi and Àlex, positioned facing each other, prepared for a new round. In an improvised turn, Jordi found himself face-to-face with Àlex, causing a momentary confusion. The epic mix-up sparked a wave of laughter and applause from the spectators, including Marta, one of the organizers of the festival.

Marta era per a Jordi un somni que semblava inaccessible. La seva bellesa l'havia captivat i no hi havia dansa en la qual no admirés el seu moviment gràcil. Tanmateix, aquesta confusió, aquest petit intercanvi de llocs amb Àlex, va ser la oportunitat inesperada per a Jordi per acaparar l'atenció de Marta.

Marta was a dream to Jordi, seemingly out of reach. Her beauty had captivated him, and there wasn't a dance where he didn't admire her graceful movements. However, this confusion, this small exchange of places with Àlex, was the unexpected opportunity for Jordi to capture Marta's attention.

Al final del vespre, les cares somrients i els ànims alegres estaven per tot arreu. Jordi, amb esperança als ulls, va afrontar el seu nerviosisme i va demanar a Marta si li agradaria ballar l'última sardana amb ell. A Marta, sorpresa i emocionada, li brillaven els ulls i es va unir a Jordi, ballant amb ell sota la llum de la lluna.

At the end of the evening, smiling faces and cheerful spirits were everywhere. Jordi, with hope in his eyes, mustered his nervousness and asked Marta if she would like to dance the last sardana with him. Marta, surprised and excited, her eyes shining, joined Jordi, dancing with him under the moonlight.

Amb l'ajuda de la màgia de la Mercè, Jordi i Àlex no només havien provocat l'hilaritat entre els assistents a la festa amb el seu canvi de llocs accidental, sinó que també havien superat les barreres que els separaven de l'objectiu del seu cor. La nit havia estat llena de sorpreses, amb confusió i alegria, culminant en una màgica dansa d'amor.

With the help of the magic of La Mercè, Jordi and Àlex had not only brought laughter among the festivalgoers with their accidental switch, but they had also overcome the barriers that separated them from the object of their hearts' desire. The night had been filled with surprises, confusion, and joy, culminating in a magical dance of love.