Una ciutat guaita amb ulls amics.

A city watches with friendly eyes.

Barcelona, amb el seu aire salat vingut des del mar i el mosaic d'edificis vells i nous encaixats com un puzzle de Gaudí.

Barcelona, with its salty air coming from the sea and the mosaic of old and new buildings fitting together like a Gaudí puzzle.

Aquí, entre carrers angostos plens d'història, es troben Martí i Laia, dos bons amics famosos per les seves aventures culinàries.

Here, among narrow streets full of history, Martí and Laia meet, two good friends famous for their culinary adventures.

Martí, valent com pocs, mira amb curiositat el menú d'un petit restaurant tradicional català perdua al bellmig del Barri Gòtic.

Martí, brave as few, looks with curiosity at the menu of a small traditional Catalan restaurant tucked away in the heart of the Gothic Quarter.

Hi ha plats que reconeix, d'altres són estranys però conviden a l'aventura.

There are dishes he recognizes, others that are strange but inviting to adventure.

El cambrer s'apropa.

The waiter approaches.

Martí dubta, però finalment, prefereix la sorpresa a la seguretat.

Martí hesitates, but ultimately chooses surprise over safety.

Senyala un plat en el menú, difícil de pronunciar i del qual desconeix tots els ingredients.

He points to a dish on the menu, difficult to pronounce and of which he knows none of the ingredients.

La Laia observa, conté el riure.

Laia watches, containing her laughter.

Coneix el plat que Martí acaba de demanar: un omogiore, una exquisidesa per a alguns, una provocació per a d'altres.

She knows the dish Martí has just ordered: an omogiore, a delicacy for some, a challenge for others.

Quan arriba el plat, Martí obre gran els ulls.

When the dish arrives, Martí's eyes widen.

En el seu plat descansa una viscosa criatura marina.

On his plate rests a slimy sea creature.

Un omogiore, una mena de medusa, és una delicadesa tradicional en alguns llocs, però indubtablement estranya per a un foraster a la cuina tradicional catalana.

An omogiore, a type of jellyfish, is a traditional delicacy in some places, but undoubtedly strange to an outsider in traditional Catalan cuisine.

Laia no pot contenir-se més i fa esclatar el riure.

Laia can't hold back any longer and bursts into laughter.

Entre riallada i riallada, li explica a Martí el que ha demanat.

Amidst laughter, she explains to Martí what he has ordered.

La cara de sorpresa d'en Martí dona pas a un somriure generós.

Martí's surprised face turns into a generous smile.

Decideix empaitar la seva decepció i crida el cambrer de nou.

He decides to brush off his disappointment and calls the waiter again.

Aquest cop, demana un plat més conegut per a ell, escalivada amb romesco.

This time, he orders a more familiar dish for him, escalivada with romesco sauce.

Martí s'imagina la resta de la nit com un viatge culinari i se'n riu amb la Laia.

Martí imagines the rest of the night as a culinary journey and laughs with Laia.

La mare de Deu de la Salut els observa desde dalt, beneint la seva alegria.

The Virgin of Health watches them from above, blessing their joy.

Aquesta és la història de com en Martí i la Laia van descobrir l'omogiore al bell mig de Barcelona.

This is the story of how Martí and Laia discovered the omogiore in the heart of Barcelona.

Una aventura de riures i sorpreses, de noves experiències, i de bon menjar.

An adventure of laughter and surprises, of new experiences, and of good food.

Una aventura que els durà una vida compartir.

An adventure that will last them a lifetime to share.

Aquesta és una simple però dolça lliçó sobre l'amistat, el risc i, per descomptat, sobre l'art de menjar bé.

This is a simple yet sweet lesson about friendship, risk, and, of course, the art of eating well.

I tot això, no ho oblidem, al cor vibrant de Barcelona.

And all of this, let's not forget, in the vibrant heart of Barcelona.