Era un matí cotidià a Barcelona, una ciutat bulliciosa de vida.

It was a typical morning in Barcelona, a bustling city full of life.

Marta, una noia del poble que havia vingut a la gran ciutat a estudiar, caminava pel carrer amb un llibre sota el braç.

Marta, a girl from a small town who had come to the big city to study, walked down the street with a book under her arm.

Les teulades de les cases, de colors brillants, semblaven reialçar la bellesa de la ciutat i contrastaven amb l'atzur del cel.

The rooftops of the houses, with their bright colors, seemed to enhance the beauty of the city and contrasted with the azure sky.

Sense adonar-se'n, es trobà davant de la Sagrada Família.

Without realizing it, she found herself in front of the Sagrada Família.

La gent de tot arreu del món venia a veure-la, captivada per la seva grandesa.

People from all over the world came to see it, captivated by its grandeur.

Marta estava acostumada a veure turistes però mai havia parlat amb cap d'ells.

Marta was used to seeing tourists, but she had never spoken to any of them.

Un senyor amb aspecte perdut es va acostar a ella, amb un mapa a la mà.

A man with a lost look approached her, holding a map.

Marta li va somriure.

Marta smiled at him.

Era obvi que era un turista.

It was obvious he was a tourist.

"Bon dia, puc ajudar-te?

"Good morning, can I help you?"

" va preguntar ella en català, l'idioma amb què se sentia més còmoda.

she asked in Catalan, the language she felt most comfortable speaking.

Però l'home semblava confós.

But the man seemed confused.

Va mirar el mapa, després va mirar Marta, i llavors de nou el mapa.

He looked at the map, then at Marta, and then back at the map.

No entenia el que Marta li havia dit.

He didn't understand what Marta had said.

En aquell moment, Marta es va adonar que havia parlat en català, i no en castellà o en anglès, que era el que els turistes normalment parlaven.

At that moment, Marta realized she had spoken in Catalan, and not in Spanish or English, which was what tourists usually spoke.

Se li va posar vermella la cara.

Her face turned red.

"Lo siento, hablo español?

"Lo siento, hablo español?"

" va preguntar amb un somriure incòmode.

she asked with an awkward smile.

Però l'home va moure el cap, indicant que no.

But the man shook his head, indicating no.

"Do you speak English?

"Do you speak English?"

" va preguntar a l'esperança que l'home entengués.

she asked hoping the man would understand.

I ho va fer.

And he did.

Amb un somriure alleugerit, l'home va assenyalar la Sagrada Família al mapa.

With a relieved smile, the man pointed to the Sagrada Família on the map.

Marta, després de riure una mica, el va guiar fins a la Sagrada Família, parlant en un anglès trencat.

Marta, after laughing a bit, guided him to the Sagrada Família, speaking in broken English.

Quan van arribar, l'home va agraïr a Marta amb un somriure agraït.

When they arrived, the man thanked Marta with a grateful smile.

A partir d'aquell dia, Marta va decidir que aprendria més idiomes per poder ajudar a més persones.

From that day on, Marta decided she would learn more languages to be able to help more people.

I malgrat la confusió inicial, ella s'havia adonat que aquesta era la bellesa de viure en una ciutat multicultural com Barcelona, ​​on cada dia podia aprendre alguna cosa nova.

And despite the initial confusion, she realized that this was the beauty of living in a multicultural city like Barcelona, where she could learn something new every day.

I així la nostra Marta va continuar amb el seu camí, amb una nova lliçó aprendida.

And so our Marta continued on her way, with a new lesson learned.

La vida a Barcelona era plena de sorpreses, i aquesta n'era una que Marta mai oblidaria.

Life in Barcelona was full of surprises, and this was one that Marta would never forget.