Dins un edifici antic de Barcelona, en plena plaça Catalunya, s'obre l'austera sala del club de la tercera edat "Sant Jordi". En aquesta sala es troba la jove Laia que ha arribat tot just ara. Els seus ulls brillants miren al voltant, nerviosos per la nova oportunitat laboral que ha trobat com secretària aquí. Laia s'asseu a la seva nova taula, just a l'entrada, al costat de l'ample finestral que dona a la plaça agitada.

In an ancient building in Barcelona, right in the middle of Plaça Catalunya, lies the austere hall of the "Sant Jordi" senior club. In this hall, the young Laia is now present. Her bright eyes glance around nervously, excited for the new job opportunity she has found as a secretary here. Laia sits at her new desk, right by the entrance, next to the large window overlooking the bustling square.

Un vell avi amb barba blanca treballada s'acosta lentament a la taula amb el seu bastó. Es presenta com el Senyor Bernat, president del club. Laia li ofereix un somriure radiant, però els seus nervis se senten en la seva veu al parlar.

An elderly grandfather with a well-groomed white beard slowly approaches her table with his cane. He introduces himself as Mr. Bernat, the club president. Laia greets him with a radiant smile, but her nerves are evident in her voice as she speaks.

"Hola Bernat,... euuh... com estàs?" Laia parla amb una familiaritat inapropiada. El rostre del vell avi s'endurix un moment per la sorpresa. Tots al club estan acostumats al tracte respectuós de "vostè".

"Hello Bernat,... um... how are you?" Laia speaks with an inappropriate level of familiarity. The old man's expression momentarily stiffens in surprise. Everyone in the club is used to the respectful "vostè" form of address.

A Barcelona, la cortesia vers les persones majors és una norma inqüestionable. Sobretot en un entorn formal com un club de la tercera edat. La gafa de Laia la deixa amb una sensació de vergonya en el rostre. No obstant això, el Senyor Bernat es repassa ràpidament, decidint ensenyar a la nova secretària en lloc de retreure-la.

In Barcelona, courtesy towards the elderly is an unquestioned rule, especially in a formal setting like a senior club. Laia's slip leaves her feeling embarrassed. However, Mr. Bernat quickly composes himself, deciding to educate the new secretary instead of scolding her.

"Dona, aquí acostumem a tractar-nos amb un cert respecte. Em deus dir vostè, no tu," explica pacientment el Senyor Bernat. Laia s'empalmeix, el seu rostre es torna vermell tomàquet. Tots al voltant observen la situació, alguns amb sorpresa, d'altres amb un somriure divertit.

"Miss, here we are accustomed to addressing each other with a certain level of respect. You must address me as 'vostè', not 'tu'," Mr. Bernat patiently explains. Laia blushes, her face turning tomato red. Everyone around observes the situation, some with surprise, others with an amused smile.

"Disculpa, Senyor Bernat! No ho tornaré a fer!" Laia contesta ràpidament, prometent ser més cautelosa en el futur. Passen les setmanes, Laia s'acostuma més al seu lloc de treball i al tracte formal del club. A puntualment, encara llisca un 'tu' casual, però els membres del club ara en riuen i l'accepten.

"Sorry, Mr. Bernat! I won't do it again!" Laia quickly responds, promising to be more cautious in the future. Weeks go by, Laia becomes more accustomed to her work environment and the formal etiquette of the club. Occasionally, she still slips a casual 'tu', but the club members now laugh it off and accept her.

Finalment, el Senyor Bernat la sorprèn un dia. "Laia, tu ets ja com una néta per a nosaltres. Per a mi, pots emprar el 'tu' sempre que vulguis," diu el vell avi, fent un amable somriure.

Finally, one day, Mr. Bernat surprises her. "Laia, you are already like a granddaughter to us. You can use 'tu' with me whenever you want," the old man says with a kind smile.

Laia es tranquil·litzada, complida, havent superat el seu primer gran repte a Barcelona. El club "Sant Jordi" s'ha convertit en la seva segona casa, amb nous amics i una aprenentatge ric en respecte i cortesia catalana. Ara, cada dia, ella espera amb impaciència la seva caminada cap al club, al cor de la bulliciosa Barcelona. A la seva taula, just al costat de la finestra, està la seva nova família: El club "Sant Jordi".

Laia feels relieved, fulfilled, having overcome her first big challenge in Barcelona. The "Sant Jordi" club has become her second home, with new friends and a valuable lesson in respect and Catalan courtesy. Now, every day, she eagerly anticipates her walk to the club, in the heart of bustling Barcelona. At her desk, by the window, is her new family: The "Sant Jordi" club.