En el punt més escaldat de Barcelona, sota un sol que semblava espargir quèlsia dins del tòrax de qui oseixi sortir a l'exterior, Marta i Jordi havien trobat un racó d'ombra sota l'ala protectora d'un restaurant que regalava promeses de tapes delicioses i cervesa molt freda.

In the hottest spot of Barcelona, under a sun that seemed to be dispersing chaos inside the chest of anyone daring to go outside, Marta and Jordi had found a shady corner under the protective wing of a restaurant that promised delicious tapas and very cold beer.

Tot plegat comptava com un màgic parèntesi en la joiosa feinada de la ciutat, amb les fulles que semblaven ballar tan ricament sobre les pedres centenàries de la plaça, i una família de turistes italians que buscaven amb mà estratègica el millor àngel per la seva foto.

All of it felt like a magical parenthesis in the joyful hustle and bustle of the city, with leaves appearing to dance so richly on the ancient stones of the square, and a family of Italian tourists strategically seeking the best angle for their photo.

Marta, amb el seu cabell de foc, pujada al petit balancí del banc on estaven asseguts, i Jordi, un cop esvelt amb una mirada que destil·lava una dolçura indomable, debatien amb passió qui era el veritable inventor de les patates braves, el plat eminent que ara tots dos compartien.

Marta, with her fiery hair, perched on the small swing of the bench where they were sitting, and Jordi, tall and slender with a gaze that exuded an untamed sweetness, passionately debated who was the true inventor of patatas bravas, the eminent dish they were both now sharing.

- És aragonès, te l'asseguro - insistia Marta, amb un boci de patata penjant de la forqueta.

- It's Aragonese, I assure you - Marta insisted, with a piece of potato hanging from her fork.

- No puc creure que encara estiguis debatent això, Marta. És un plat absolutament madrileny! - es reia Jordi, els ulls brillant de diversió.

- I can't believe you're still debating this, Marta. It's absolutely a dish from Madrid! - Jordi laughed, his eyes gleaming with amusement.

El conflicte, tan suau com el vinagre Chardonnay que compartien, es va encendre amigablement mentre es perdia en la cacofonia de la plaça.

The conflict, as gentle as the Chardonnay vinegar they shared, ignited amicably as it got lost in the cacophony of the square.

Es van debatre molt, i entre rialles i clars desacords, va arribar un moment de pau. Una dona gran, amb una gran capsa plena d'especies exòtiques i amb una sabidoria tradicional esculpida a la seva cara, es va acostar a la seva taula. Van parlar una estona, i finalment, amb un somriure màgic, els va revelar la resposta.

They debated a lot, and amidst laughter and clear disagreements, a moment of peace arrived. An elderly woman, with a large box full of exotic spices and traditional wisdom carved into her face, approached their table. They talked for a while, and finally, with a magical smile, she revealed the answer to them.

Els ulls de Marta i Jordi es van obert de par en par. Ambdues teories estaven equivocades. Els ho havia dit de manera tan convincent, recolzant-se en anècdotes i fets històrics, que no van tenir més remei que acceptar-ho. La veritat era que les patates braves eren originàries de... Barcelona.

Marta and Jordi's eyes widened. Both theories were wrong. She had told them in such a convincing way, backed by anecdotes and historical facts, that they had no choice but to accept it. The truth was that patatas bravas originated from... Barcelona.

Amb aquesta revelació, van romandre en silenci uns pocs segons, fins que es van mirar l'un a l'altre i van esclatar en una rialla ressonant, compartint un altre got de cervesa i acabant-se les últimes tapes.

With this revelation, they remained silent for a few seconds, until they looked at each other and burst into a resounding laughter, sharing another glass of beer and finishing the last tapas.

Finalment, la tarda va arribar a la seva conclusió, i Marta i Jordi, amb les seves cares lluminoses, es van aixecar del banc. Es van mirar l'un a l'altre, somrients, sabent que havien compartit un moment divertit i especial, una conversa que no oblidarien mai, tot això, enmig del cor palpitant de Barcelona. Després de tot, més que una disputa sobre la invenció de alguna cosa, el que realment importava era el vincle que s'havia creat entre ells mentre compartien aquell plat de tapes.

Finally, the afternoon came to its conclusion, and Marta and Jordi, with their bright faces, stood up from the bench. They looked at each other, smiling, knowing that they had shared a fun and special moment, a conversation they would never forget, all in the midst of the pulsating heart of Barcelona. After all, more than a dispute about the invention of something, what really mattered was the bond that had been created between them while sharing that plate of tapas.