El sol d'agost pintava el Parc de la Ciutadella amb una llum suau i daurada.

The August sun painted the Parc de la Ciutadella with a soft, golden light.

L'aire era càlid, i el murmuri de la gent gaudint del dia omplia l'espai.

The air was warm, and the murmur of people enjoying the day filled the space.

Entre els caminants, Marta esperava, el cor bategant amb una barreja d'ansietat i esperança.

Among the walkers, Marta waited, her heart beating with a mix of anxiety and hope.

Feia un any que la seva relació amb Pau, el seu fill, s'havia tensat.

It had been a year since her relationship with Pau, her son, had become strained.

Un malentès familiar havia creat una distància dolorosa entre ells, i Marta sabia que havia arribat el moment de reparar el dany.

A family misunderstanding had created a painful distance between them, and Marta knew it was time to repair the damage.

Pau es va aturar al seu costat, les mans a les butxaques, amb una mirada reservada.

Pau stopped beside her, hands in his pockets, with a reserved look.

Els seus ulls buscaven en els del Marta una raó per quedar-se.

His eyes searched Marta's for a reason to stay.

"Gràcies per venir, Pau," va dir Marta amb una veu dolça, mirant d'amagar els seus nervis.

"Thank you for coming, Pau," Marta said in a gentle voice, trying to hide her nerves.

Van començar a caminar pel parc, els peus seguien els camins sinuosos envoltats de flors virolades i arbres frondosos.

They began to walk through the park, their feet following the winding paths surrounded by colorful flowers and lush trees.

La tranquil·litat del lloc feia que els pensaments de Marta fossin una mica més clars.

The tranquility of the place made Marta's thoughts a bit clearer.

Aviat, van arribar al llac de barques, on el sol brillava sobre l'aigua.

Soon, they reached the boat lake, where the sun shone on the water.

"Necessito parlar amb tu," va dir Marta, aturant-se al costat del llac.

"I need to talk to you," Marta said, stopping by the lake.

"He fet errors. Sé que t'he fet mal, i ho sento molt."

"I’ve made mistakes. I know I've hurt you, and I'm very sorry."

Pau va mirar lluny, el seu rostre mostrava una barreja de dolor i voler perdonar.

Pau looked away, his face showing a mix of pain and a desire to forgive.

"Va ser tan difícil... sentir que no m'entenies."

"It was so hard... feeling like you didn’t understand me."

Les paraules de Pau van travessar el cor de Marta com una fletxa.

Pau's words pierced Marta’s heart like an arrow.

L'emoció la va superar, i les llàgrimes van començar a caure suaument per les seves galtes.

Emotion overwhelmed her, and tears began to fall gently down her cheeks.

"No volia que ho sentissis així. Trobo a faltar la connexió que teníem. Et vull ajudar amb tot el que vingui en aquesta nova etapa de la teva vida."

"I didn't want you to feel that way. I miss the connection we had. I want to help you with everything that comes in this new stage of your life."

El silenci es va estendre entre ells, només interromput pel cant d'un ocell proper.

Silence stretched between them, only interrupted by the song of a nearby bird.

Pau es va girar lentament per mirar-la.

Pau slowly turned to look at her.

Veia l'autenticitat en els seus ulls i sabia que les seves paraules no eren buides.

He saw the authenticity in her eyes and knew her words weren’t empty.

"Jo també t'he trobat a faltar," va murmurar Pau, amb un to de veu que era quasi un sospir.

"I’ve missed you too," Pau murmured, his voice almost a whisper.

Les seves paraules eren simples, però plenes de significat.

His words were simple but full of meaning.

Marta va sentir una lleugera esperança creixent dins seu.

Marta felt a slight hope growing inside her.

Els dos es van adonar que el camí per reconstruir la seva relació seria llarg, però l'important era començar.

They both realized that the path to rebuilding their relationship would be long, but the important thing was to start.

"Podem fer-ho, poc a poc," va dir Pau amb un somriure tímid.

"We can do it, slowly," Pau said with a shy smile.

Marta va assentir, sentint un pes que es desfeia del seu cor.

Marta nodded, feeling a weight lifting from her heart.

"Estic aquí per a tot el que necessitis, Pau."

"I’m here for anything you need, Pau."

Els dos es van allunyar del llac, les paraules no eren necessàries.

They walked away from the lake, words were unnecessary.

A mesura que caminaven, embolcallats pel sol de tarda, prenien els primers passos en un nou camí.

As they walked, wrapped in the afternoon sun, they took the first steps on a new path.

Un camí que portava a la comprensió, el perdó i l'amor renovat.

A path that led to understanding, forgiveness, and renewed love.