Al capvespre, quan el sol pintava el cel de colors ataronjats, Jordi i Montse caminaven per la muntanya de Montserrat.

At dusk, when the sun painted the sky with orange hues, Jordi and Montse were walking through the mountains of Montserrat.

L'aire era calent i les abelles rondaven les flors que decoraven el camí.

The air was warm, and bees buzzed around the flowers lining the path.

Jordi, amb una motxilla plena d'equipament, mirava el paisatge amb admiració, però dins seu lluïa una ombra d'inquietud.

Jordi, with a backpack full of gear, admired the landscape, but inside he carried a shadow of unease.

Sabia del perill que les abelles significaven per a ell.

He knew the danger bees posed for him.

"Aquest lloc és espectacular," va dir Montse, mentre gaudia de la brisa d'estiu.

"This place is spectacular," Montse said, enjoying the summer breeze.

Jordi va somriure, volent impressionar-la amb la seva resistència.

Jordi smiled, wanting to impress her with his resilience.

De sobte, va passar el que Jordi més temia.

Suddenly, what Jordi feared most happened.

Una abella, volant furiosa, va picar directament la seva mà.

A bee, furiously flying, stung his hand directly.

El dolor va ser immediat.

The pain was immediate.

La seva respiració es va accelerar, i un pànic ferotge el va envaïr.

His breathing quickened, and a fierce panic took hold of him.

"Montse!" va exclamar Jordi, mostrant la picada.

"Montse!" Jordi exclaimed, showing the sting.

Montse, tot i mantenir la calma, va saber al moment que necessitava actuar ràpidament.

Though Montse remained calm, she knew instantly that she needed to act quickly.

Amb una senyal dèbil al telèfon, va intentar connectar-se amb algú que els pogués ajudar.

With a weak phone signal, she tried to connect with someone who could help them.

El senyal feble finalment va estimbar-se en una comunicació amb Laia, una infermera al hospital de camp de Montserrat.

The weak signal finally resulted in a connection with Laia, a nurse at the Montserrat field hospital.

Laia, amb la seva veu tranquil·litzadora, els va guiar des de lluny.

Laia, with her soothing voice, guided them from afar.

"Jordi, respira fons.

"Jordi, take deep breaths.

Montse, necessites administrar l'antihistamínic que portes a la motxilla," va instruir Laia per telèfon.

Montse, you need to administer the antihistamine in your backpack," Laia instructed over the phone.

Les mans de Montse no dubtaven, però el cor li bategava ràpidament.

Montse's hands didn't hesitate, but her heart raced.

Va seguir les instruccions de Laia, administrant el medicament a Jordi mentre aquest aprenia a calmar-se lentament.

She followed Laia's instructions, administering the medication to Jordi as he slowly learned to calm down.

Minuts després, amb ajuda de Laia, van arribar al refugi que era l’hospital de camp.

Minutes later, with Laia's help, they reached the refuge of the field hospital.

Les parets de lona tremolaven lleument amb el vent, però l'interior era un oasi de calma.

The canvas walls trembled slightly in the wind, but the interior was a haven of calm.

Laia els va rebre amb somriures, i ràpidament va començar a estabilitzar a Jordi.

Laia welcomed them with smiles and quickly began to stabilize Jordi.

"Estaràs bé, Jordi," va dir Montse, agafant-li la mà.

"You'll be okay, Jordi," Montse said, holding his hand.

Jordi, entre exhaust i agraït, va mirar Montse als ulls.

Jordi, both exhausted and grateful, looked into Montse's eyes.

"Gràcies, Montse. Ets increïble," va murmurar Jordi mentre sentia la serenitat tornar.

"Thank you, Montse. You're incredible," Jordi murmured as he felt serenity return.

Montse va riure suaument.

Montse laughed softly.

"Jordi, sempre estaré aquí per tu.

"Jordi, I'll always be here for you.

" Al cap d'unes hores, amb el cor més lleuger, Jordi es va atrevir a parlar.

" A few hours later, feeling lighter at heart, Jordi dared to speak.

"Montse," va dir amb veu tremolosa, "m'agrada compartir aquestes aventures amb tu... més del que et pots imaginar."

"Montse," he said with a trembling voice, "I enjoy sharing these adventures with you... more than you can imagine."

Montse va somriure dolçament.

Montse smiled sweetly.

"També ho sento, Jordi.

"I feel the same, Jordi.

Aquesta mena d'aventures ens apropen més."

These kinds of adventures bring us closer."

Amb la lluna ja brillant al cel, Jordi es va sentir més confiat.

With the moon shining brightly in the sky, Jordi felt more confident.

No només havia sobreviscut a una crisi però també havia confessat els seus sentiments.

Not only had he survived a crisis, but he had also confessed his feelings.

Les muntanyes de Montserrat, amb les seves ombres protectores, es van convertir en un record inoblidable per a ells dos.

The mountains of Montserrat, with their protective shadows, became an unforgettable memory for both of them.

I així, mentre tornaven a casa, Jordi sabia que no només havia superat una por, sinó que també havia trobat un nou coratge al costat de Montse.

And so, as they headed home, Jordi knew he had not only overcome a fear but had also found new courage at Montse's side.