La tardor havia pintat els arbres del jardí d'en Jordi amb colors daurats i vermells.

Autumn had painted the trees in Jordi's garden with golden and red hues.

La Diada Nacional de Catalunya s’acostava, i com cada any, la família s’unia per la gran competició de paella.

The National Day of Catalonia was approaching, and as every year, the family gathered for the big paella competition.

La casa d’en Jordi estava plena de rialles i converses.

Jordi's house was full of laughter and conversation.

Les taules llargues estaven decorades amb les banderes de Catalunya i tothom estava emocionat pel concurs.

The long tables were decorated with Catalan flags, and everyone was excited about the contest.

Montserrat, amb un davantal impecable, es preparava per vèncer.

Montserrat, with a spotless apron, was preparing to win.

La seva determinació era visible perquè volia demostrar que ella era la millor cuinera de la família.

Her determination was evident because she wanted to prove she was the best cook in the family.

Al seu costat, Jordi, relaxat, gaudia de l’ambient sense preocupacions.

Beside her, Jordi, relaxed, enjoyed the atmosphere without any worries.

Per ell, el més important era passar-ho bé, no guanyar.

For him, the most important thing was to have fun, not to win.

El procés de cuinar la paella era un espectacle: el vapor aromàtic s’elevava del foc, i Montserrat, concentrada, afegia cada ingredient amb cura.

The process of cooking the paella was a spectacle: aromatic steam rose from the fire, and Montserrat, focused, added each ingredient with care.

Però el destí tenia un pla diferent.

But fate had a different plan.

Mentre Montserrat parlava amb uns parents, Jordi, sense adonar-se’n, va confondre el pot de sucre amb el de sal.

While Montserrat was talking with some relatives, Jordi, without realizing it, confused the jar of sugar with that of salt.

Va tornar a la taula, somrient, sense saber el desastre imminent.

He returned to the table, smiling, unaware of the impending disaster.

En tornar, Montserrat va seguir cuinant, totalment inconscient de l’error.

Upon returning, Montserrat continued cooking, completely unaware of the mistake.

Finalment, va arribar el moment de presentar la seva paella.

Finally, the moment arrived to present her paella.

Nerviosa però emocionada, la va portar davant del jurat.

Nervous but excited, she brought it before the judges.

Tots van agafar una cullerada i, amb un somriure, van tastar el plat.

Everyone took a spoonful and, with a smile, tasted the dish.

El silenci va seguir al primer mos, i de sobte, un esclat de rialles va omplir l’aire.

Silence followed the first bite, and suddenly, an outburst of laughter filled the air.

"Montserrat, la paella més dolça que hem tastat mai!

"Montserrat, the sweetest paella we’ve ever tasted!"

" va dir el cosí amb una rialla contagiant tothom.

said a cousin, his laughter spreading to everyone.

Montserrat, primer sorpresa, va començar a riure amb els altres.

Montserrat, initially surprised, began to laugh along with the others.

Era el moment de triar: amagar l'error o unir-se al riure.

It was time to choose: hide the mistake or join the laughter.

Va pensar-ho uns segons, i va decidir.

She thought for a few seconds and decided.

“Bé, almenys no us deixarà amargs,” va dir amb un gran somriure, acceptant el caos amb humor.

“Well, at least it won't leave you bitter,” she said with a big smile, accepting the chaos with humor.

Tots van aplaudir-la, admirant la seva capacitat de riure’s de si mateixa.

Everyone applauded her, admiring her ability to laugh at herself.

Aquella tarda, Montserrat va aprendre que no tot és competició.

That afternoon, Montserrat learned that not everything is competition.

Va veure la importància de gaudir de la família i els moments junts.

She saw the importance of enjoying family and shared moments.

Va perdre el concurs, però va guanyar riures i records.

She lost the contest but won laughter and memories.

A la Diada següent, ningú parlava de qui havia guanyat.

At the next National Day, no one talked about who had won.

Tots parlaven de la paella dolça de Montserrat, i això va ser el millor premi que va poder rebre.

Everyone talked about Montserrat’s sweet paella, and that was the best prize she could receive.

La reunió familiar va seguir amb rialles i els colors de Catalunya il·luminaven la vetllada, una vegada més.

The family gathering continued with laughter, and the colors of Catalonia lit up the evening once again.

Montserrat ja no era només una gran cuinera, era l’ànima d’una història divertida.

Montserrat was no longer just a great cook; she was the soul of a funny story.