Siblings Reunited: A Heartfelt Reunion in Barcelona's Park Güell
FluentFiction - Catalan
Siblings Reunited: A Heartfelt Reunion in Barcelona's Park Güell
El sol de finals d’estiu brillava intensament sobre el Parc Güell.
The late summer sun shone brightly over Park Güell.
Les ombres dels arbres ballaven a terra mentre els visitants passejaven per les senderes ornades.
The shadows of the trees danced on the ground as visitors strolled along the ornate paths.
La festivitat de La Mercè omplia l’aire de música i somriures, colors i olors festius.
The festivity of La Mercè filled the air with music and smiles, festive colors and scents.
En aquest escenari ple de vida i història, Núria esperava amb el cor bategant ràpid.
In this scene full of life and history, Núria waited with her heart beating quickly.
Núria havia tornat a Barcelona després de molts anys vivint a l’estranger.
Núria had returned to Barcelona after many years living abroad.
Volia reconciliar-se amb el seu germà, Jordi.
She wanted to reconcile with her brother, Jordi.
Els anys de silenci pesaven massa sobre ella.
The years of silence weighed heavily on her.
Portava una camisa color crema i unes ulleres de sol.
She wore a cream-colored shirt and sunglasses.
A sota, el seu cor estava ple de dubtes i pors.
Beneath, her heart was full of doubts and fears.
Jordi va arribar una mica tard, com de costum.
Jordi arrived a little late, as usual.
La seva figura es distinguia entre la multitud.
His figure stood out among the crowd.
Cabell desordenat, camises de colors vius i una guitarra penjada a l'esquena.
Disheveled hair, brightly colored shirts, and a guitar slung over his back.
Mirava al seu voltant amb una mescla de sorpresa i desconfiança.
He looked around with a mix of surprise and distrust.
Núria va alçar la mà per saludar-lo.
Núria raised her hand to greet him.
—Jordi! —va cridar amb un somriure nerviós.
“Jordi!” she called with a nervous smile.
Ell es va apropar amb passos lents.
He approached with slow steps.
Malgrat els anys de distància, la connexió entre ells era palpable.
Despite the years of distance, the connection between them was palpable.
Però també ho eren els silencis no dits, les paraules carregades de retrets no pronunciats.
But so were the unspoken silences, the unuttered words loaded with reproaches.
—Gràcies per venir —va dir Núria, fixant-se en els mosaics colorits, buscant una distracció.
“Thank you for coming,” Núria said, focusing on the colorful mosaics, searching for a distraction.
—Volia veure’t —va contestar Jordi, sincer però caut.
“I wanted to see you,” Jordi replied, sincere but cautious.
Van començar a caminar pel parc, admirant les formes ondulants de Gaudí i els colors brillants que embolcallaven el lloc com una abraçada càlida de l’estiu.
They began to walk through the park, admiring Gaudí's undulating forms and the bright colors that enveloped the place like a warm summer embrace.
La conversa era tímida, farcida d’anècdotes del passat i records de la infància.
The conversation was timid, filled with anecdotes from the past and childhood memories.
Al cap d’una estona, van arribar a una de les terrasses elevades, on el panorama de la ciutat es desplegava davant els seus ulls.
After a while, they reached one of the elevated terraces, where the view of the city unfolded before their eyes.
El sol començava a baixar, donant una llum daurada a tot el que tocava.
The sun began to set, giving a golden light to everything it touched.
—Jordi —va dir Núria, trencant el silenci pausat—, sento haver marxat tan de pressa. Jo...
“Jordi,” Núria said, breaking the peaceful silence, “I'm sorry for leaving so abruptly. I…”
—Ho sé —va interrompre Jordi, amb un to més suau del que havia usat en anys.
“I know,” Jordi interrupted, in a softer tone than he had used in years.
Es van mirar als ulls, i tot allò contingut durant anys va començar a brollar.
They looked into each other's eyes, and all that had been held back for years began to flow.
Van parlar de les ferides, dels somnis que no es van complir, de la família a la qual van faltar.
They talked about the wounds, the dreams left unrealized, the family they had missed.
Les emocions es van fer presents, quasi tangibles.
Emotions became present, almost tangible.
—Sempre vaig sentir que m’ignoraves, que la música no importava —va dir Jordi, amb veu trencada.
“I always felt like you ignored me, like music didn’t matter,” Jordi said, his voice breaking.
—Perdona’m, Jordi. Jo només volia seguir un camí diferent, però això no significa que tu no fossis important —va respondre Núria amb llàgrimes als ulls.
“Forgive me, Jordi. I just wanted to follow a different path, but that doesn’t mean you weren’t important,” Núria replied, tears in her eyes.
L’atmosfera va canviar.
The atmosphere changed.
No era fàcil, però començar a entendre’s va ser com obrir una finestra en una habitació fosca.
It wasn't easy, but beginning to understand each other was like opening a window in a dark room.
—Podem començar de nou? —va oferir ella.
“Can we start over?” she offered.
—Sí, ho vull —va assentir Jordi, mentre una somriure sincera li il·luminava el rostre.
“Yes, I want to,” Jordi agreed, as a sincere smile lit up his face.
Van decidir sopar junts amb la família aquella setmana, donar-se una altra oportunitat, crear nous records.
They decided to have dinner together with the family that week, to give themselves another chance, to create new memories.
El sol es posava lentament, simbolitzant un nou començament per ells dos.
The sun set slowly, symbolizing a new beginning for both of them.
I així, entre les formes gaudinianes i el caliu d’una ciutat en festa, Núria i Jordi van caminar cap a un futur més esperançador.
And so, amid Gaudí’s shapes and the warmth of a city in celebration, Núria and Jordi walked toward a more hopeful future.
Els suspiros de l’estiu aguantaven una mica més, deixant pas a la renovació i la reconciliació.
The sighs of summer lingered a little longer, making way for renewal and reconciliation.
Amb el compromís de no allunyar-se mai més, van abraçar-se amb una sintonia que havien trobat de nou.
With the commitment to never distance themselves again, they embraced with a harmony they had rediscovered.
El parc, ple d’art i de vida, havia estat testimoni del retrobament més esperat.
The park, full of art and life, had witnessed the most anticipated reunion.