Les fulles dels arbres al Parc de la Ciutadella brillaven amb tons daurats sota la llum del sol de tardor.

The leaves of the trees in Ciutadella Park glimmered with golden hues under the autumn sun.

Laia, una estudiant de literatura, passejava amb la seva amiga Mireia.

Laia, a literature student, was strolling with her friend Mireia.

Havien acabat d'estudiar a la universitat i volien relaxar-se entre els arbres mentre esperaven l’arribada de Pol, el xicot de Laia, que venia des de València.

They had just finished studying at the university and wanted to relax among the trees while they waited for the arrival of Pol, Laia’s boyfriend, who was coming from Valencia.

Mentre passejaven, Laia va notar un llibre vell mig enterrat sota un banc.

As they walked, Laia noticed an old book half-buried under a bench.

El va agafar, i en obrir-lo, una carta amagada va caure a terra.

She picked it up, and upon opening it, a hidden letter fell to the ground.

Una lletra antiga, escrita amb cura, parlava d'amor i secrets des de feia molt temps.

The old-fashioned handwriting, carefully penned, spoke of love and long-held secrets.

Les paraules semblaven conegudes, com si estiguessin escrites per algú molt proper.

The words seemed familiar, as if they were written by someone very close.

Mireia, amb els ulls brillants d'emoció, va animar-la a investigar més.

Mireia, eyes shining with excitement, encouraged her to investigate further.

Laia se sentia intrigada i preocupada alhora.

Laia felt both intrigued and worried.

Les paraules de la carta parlaven de veritats amagades i li passaven pel cap mil preguntes, especialment sobre Pol.

The words of the letter spoke of hidden truths, and a thousand questions ran through her mind, especially about Pol.

Quan Pol va arribar, el parc estava en plena celebració de la festa de la Mercè.

When Pol arrived, the park was in full celebration of the La Mercè festival.

Música i rialles omplien l’aire, i el bullici de gent feia vibrar la ciutat.

Music and laughter filled the air, and the bustling crowds made the city vibrate.

Laia, determinada a saber la veritat, va decidir parlar amb Pol allà mateix.

Determined to know the truth, Laia decided to talk to Pol right there.

“Pol, aquesta carta...” va començar Laia, mirant-lo als ulls amb decisió, encara amb la carta a les mans.

“Pol, this letter...” Laia began, looking him in the eyes with determination, still holding the letter.

Ell la va observar, primer amb sorpresa i després amb un somriure tímid.

He looked at her, first with surprise and then with a shy smile.

“T’haig d’explicar,” va dir Pol amb una veu que intentava ser tranquil·la, però Laia sentia que amagava alguna cosa més.

“I need to explain,” Pol said, trying to keep his voice calm, but Laia felt he was hiding something more.

“Aquesta carta forma part d’una sorpresa.

“This letter is part of a surprise.

Volia escriure't alguna cosa especial, utilitzant l’estil d’abans.”

I wanted to write you something special, using an old-fashioned style.”

Laia el va escoltar, però mentre ell continuava parlant, ella sentia que no tot feia sentit.

Laia listened, but as he continued talking, she felt not everything made sense.

“Però hi ha més, oi?” li va preguntar finalment.

“But there’s more, isn’t there?” she finally asked.

Era moment de claredat.

It was time for clarity.

Pol va assentir, sincer.

Pol nodded, sincere.

“Sí, estava planejant demanar-te que vinguessis a viure amb mi a València.

“Yes, I was planning to ask you to come live with me in Valencia.

Vaig pensar que seria emocionant, però el moment ja no és una sorpresa.

I thought it would be exciting, but the moment is no longer a surprise.

Ho sento si el secret estava causant malentesos.”

I’m sorry if the secret was causing misunderstandings.”

Laia es va sentir alleugerida i va comprendre la importància de parlar obertament i de confiar.

Laia felt relieved and understood the importance of speaking openly and trusting each other.

Ells dos es van abraçar, el so de la música de festa al seu voltant.

They embraced, the sound of festive music surrounding them.

Mireia, que havia observat l'escena de lluny, somrigué satisfeta.

Mireia, who had been watching from a distance, smiled in satisfaction.

Les paraules de la carta havien connectat el passat amb el futur, com un pont de confiança entre Laia i Pol.

The words of the letter had connected the past with the future, like a bridge of trust between Laia and Pol.

Enmig de l'ambient festiu de la Mercè, Laia va saber que, al capdavall, els secrets només són ponts quan es comparteixen.

Amidst the festive atmosphere of La Mercè, Laia knew that, ultimately, secrets are only bridges when shared.

I així, la seva relació es va enfortir, amb una nova claredat i entusiasme pel que vindria.

And so, their relationship strengthened, with new clarity and excitement for what was to come.