A les primeres llums de l'alba, el sol brillava suaument sobre el port de Barcelona, il·luminant amb una brillantor daurada les embarcacions que bressolaven.

At the first light of dawn, the sun shone gently over the port of Barcelona, illuminating the boats that swayed with a golden glow.

L'aroma salada del mar es barrejaba amb l'alegria que portava La Mercè.

The salty aroma of the sea mixed with the joy that La Mercè brought.

La ciutat respirava festa, però Jordi i Marta tenien un altre destí.

The city was breathing festivity, but Jordi and Marta had a different destination.

La base naval estava plena de moviment, amb els mariners preparats per la jornada.

The naval base was bustling with activity, with sailors ready for the day.

Jordi i Marta es van apropar a l'entrada, portant amb ells un petit paquet.

Jordi and Marta approached the entrance, carrying a small package with them.

El germà de Jordi, David, estava destinat allà, i el paquet era un regal especial de la seva família.

Jordi’s brother, David, was stationed there, and the package was a special gift from their family.

"Jordi, estàs segur que això està bé?

"Jordi, are you sure this is okay?"

" preguntà Marta, els ulls brillants de curiositat, però conscient del que Jordi li havia explicat abans.

Marta asked, her eyes bright with curiosity, yet aware of what Jordi had explained to her before.

Jordi va somriure lleument, tot i sentir una lleugera tensió.

Jordi smiled slightly, though he felt a slight tension.

"Confiem que sí.

"We trust it is.

Un cop puguem entrar, serà més fàcil.

Once we get in, it will be easier."

" Però entrar no va ser tant senzill.

But getting in was not so simple.

La seguretat era estricta, i les expectatives inicials de Jordi es van convertir en espera nerviosa.

Security was strict, and Jordi’s initial expectations turned into nervous waiting.

Marta, amb el seu esperit sempre aventurer, va decidir callar les seves preguntes sobre el mar i els vaixells.

Marta, with her ever-adventurous spirit, decided to hold off her questions about the sea and the ships.

Sabia que aquell moment pertanyia a Jordi i al seu germà.

She knew that this moment belonged to Jordi and his brother.

Esperant el permís d'entrada, Jordi va decidir explicar a Marta per què el paquet era tan especial.

While waiting for permission to enter, Jordi decided to explain to Marta why the package was so special.

"Aquest regal és de la mare.

"This gift is from our mother.

Sempre hem tingut els nostres moments difícils a casa, però en David i jo compartim una connexió que va més enllà de les paraules.

We've always had our difficult moments at home, but David and I share a bond that goes beyond words."

" Marta va assentir, comprenent el pes emocional que portava aquell petit paquet.

Marta nodded, understanding the emotional weight that little package carried.

Després de passar les estrictes revisions, finalment van veure en David.

After passing the strict checks, they finally saw David.

Semblava cansat, però els seus ulls brillaven amb una barreja de sorpresa i alegria en veure'ls.

He looked tired, but his eyes shone with a mix of surprise and joy at seeing them.

Jordi li va entregar el paquet amb cautela, sentint una barreja de nerviós i ansiós.

Jordi cautiously handed him the package, feeling a mix of nervousness and anxiety.

Per uns instants, el temps es va aturar mentre David obria el paquet i es quedava sense paraules.

For a few moments, time stood still as David opened the package and was left speechless.

Una emoció inesperada li va desbordar el rostre i una llàgrima furtiva li va relliscar per la galta.

An unexpected emotion overwhelmed his face, and a furtive tear slid down his cheek.

"No esperava això," va murmurar, mirant Jordi amb gratitud.

"I didn’t expect this," he murmured, looking at Jordi with gratitude.

Marta va observar, adonant-se que havia estat testimoni de la sanació d'una distància invisible entre els germans.

Marta observed, realizing she had witnessed the healing of an invisible distance between the brothers.

Després, tots tres van anar a la menjadora de la base.

Afterward, the three of them went to the base’s canteen.

Entre rialles i converses animades, Marta es va sentir part de la família, sentint-se acceptada pel germà de Jordi.

Amidst laughter and lively conversations, Marta felt part of the family, embraced by Jordi’s brother.

Les preocupacions de Jordi es van dissipar mentre gaudien del menjar senzill, però sincer.

Jordi’s worries dissipated as they enjoyed the simple yet sincere meal.

Jordi es va adonar que obrir el seu cor a Marta era una decisió correcta.

Jordi realized that opening his heart to Marta had been the right decision.

Va comprendre que, en compartir els seus sentiments, trobava suport i força.

He understood that by sharing his feelings, he found support and strength.

Marta, d'altra banda, es va adonar de la profunditat dels llaços familiars de Jordi i va respectar aquell vincle, disposada a acompanyar-lo sense interferir innecessàriament.

Marta, on the other hand, realized the depth of Jordi's family ties and respected that bond, ready to accompany him without unnecessary interference.

La Mercè seguia a la distància, amb els seus colors i sons.

La Mercè continued in the distance, with its colors and sounds.

Però per Jordi, Marta i David, la petita reunió a la menjadora era la seva pròpia celebració personal, una afirmació de la importància del que significa ser família, encara que la vida porti per camins diferents.

But for Jordi, Marta, and David, their little gathering at the canteen was their own personal celebration, an affirmation of the importance of what it means to be family, even if life takes you down different paths.