El vent suau de la tardor bufava entre els murs antics del Castell de Montjuïc.

The gentle autumn breeze blew between the ancient walls of Montjuïc Castle.

Guillem i Laia, dos joves amics, caminaven per les seves passarel·les mentre la ciutat de Barcelona s'estenia als seus peus.

Guillem and Laia, two young friends, walked along its walkways while the city of Barcelona stretched out below them.

Era la festa de la Mercè, però tots dos tenien una missió molt més intrigant: descobrir la veritat darrere de la llegenda familiar de la Laia.

It was the Mercè festival, but both of them had a much more intriguing mission: to uncover the truth behind Laia's family legend.

Laia somreia. Havia sentit la història del tresor des que era petita.

Laia smiled. She had heard the story of the treasure since she was little.

Els seus avantpassats havien estat guardians d'un secret valuós amagat al castell.

Her ancestors had been guardians of a valuable secret hidden in the castle.

Guillem, en canvi, era un escèptic.

Guillem, on the other hand, was a skeptic.

No creia en llegendes, però la determinació de la seva amiga l'havia convençut d'ajudar-la.

He didn’t believe in legends, but his friend's determination had convinced him to help her.

"Estic segur que aquí hi ha una pista," va dir Laia, assenyalant una antiga escletxa al mur.

"I'm sure there's a clue here," Laia said, pointing to an ancient crack in the wall.

Van polsar unes quantes pedres, i amb un cruixit estremidor, la paret va revelar una porta amagada.

They pressed a few stones, and with a creaking noise, the wall revealed a hidden door.

Amb el cor bategant fort, van empènyer la porta i van trobar-se en una sala polsosa i fosca.

With hearts pounding, they pushed the door open and found themselves in a dusty, dark room.

Al centre de l'habitació hi havia una taula amb pergamins coberts de símbols críptics.

In the center of the room was a table with parchments covered in cryptic symbols.

"Què significarà, això?" va preguntar Guillem, mirant Laia.

"What could this mean?" Guillem asked, looking at Laia.

Ella va examinar els papers amb atenció.

She examined the papers closely.

"Són pistes... però hem d’anar amb compte," va respondre amb excitació i preocupació a la veu.

"They are clues... but we have to be careful," she replied with excitement and concern in her voice.

"Els guardes pot ser que sospitin."

"The guards might get suspicious."

Mentre resolien els enigmes, les seves discussions van augmentar.

As they solved the riddles, their discussions intensified.

Guillem volia ser prudent, però Laia estava decidida a avançar ràpidament.

Guillem wanted to be cautious, but Laia was determined to move quickly.

Finalment, en una nit de pluja fina, Guillem va decidir seguir els instints de la seva amiga, acceptant que potser el tresor existia de debò.

Finally, on a night of light rain, Guillem decided to follow his friend's instincts, accepting that perhaps the treasure did indeed exist.

Va arribar el dia del desenllaç.

The day of the conclusion arrived.

Davant d'ells, un últim enigma els portava a una part oculta del castell, un petit compartiment darrere d'una làpida.

Before them, one last puzzle led them to a hidden part of the castle, a small compartment behind a tombstone.

Amb paciència, van desxifrar les últimes paraules.

With patience, they deciphered the final words.

La porta es va moure amb un renou sord i davant d'ells va aparèixer un cofre antic.

The door moved with a dull noise, and an ancient chest appeared before them.

Tot i la seva expectació, el cofre no contenia or ni joies.

Despite their anticipation, the chest contained neither gold nor jewels.

A dintre hi havia una relíquia antiga, un anell amb un escut familiar semblant al de la Laia.

Inside was an ancient relic, a ring with a family crest similar to Laia's.

Ella va somriure amb emoció.

She beamed with excitement.

"És la connexió amb la meva història!" va exclamar.

"It's the connection to my story!" she exclaimed.

Guillem va observar l'anell i va assaborir el moment.

Guillem observed the ring and savored the moment.

Ell havia canviat.

He had changed.

Ara veia que el veritable tresor no era material, sinó l'aventura compartida i l'amistat que s'havia enfortit en aquell viatge.

Now he saw that the true treasure was not material but the shared adventure and the friendship that had strengthened along the journey.

Mentre sortien del castell, la pluja havia cessat, i un arc de Sant Martí s'estenia sobre Barcelona.

As they left the castle, the rain had stopped, and a rainbow stretched over Barcelona.

Guillem i Laia van mirar el cel, satisfets.

Guillem and Laia looked at the sky, satisfied.

Havien descobert la veritat del tresor i, el més important, la vàlua del camí recorregut junts.

They had discovered the truth of the treasure and, most importantly, the value of the path they had traveled together.