Friendship and Life-Saving Moments at Parc de la Ciutadella
FluentFiction - Catalan
Friendship and Life-Saving Moments at Parc de la Ciutadella
En una tarda tranquil·la al Parc de la Ciutadella, la tardor pintava cada racó amb colors càlids.
On a calm afternoon at Parc de la Ciutadella, autumn painted every corner with warm colors.
Els arbres, amb fulles taronges i daurades, formaven una catifa encantadora sota els peus dels visitants.
The trees, with orange and golden leaves, formed a charming carpet under the feet of the visitors.
Oriol, amb la seva càmera a la mà, estava decidit a capturar la bellesa d'aquell dia per al seu projecte de fotografia.
Oriol, with his camera in hand, was determined to capture the beauty of that day for his photography project.
Al seu costat, Marina reia, intentant oblidar les seves preocupacions sobre la seva al·lèrgia recentment diagnosticada.
Beside him, Marina laughed, trying to forget her worries about her recently diagnosed allergy.
A prop de la font del parc, on l’aigua brillava amb els raigs de sol, Oriol i Marina van decidir fer una pausa.
Near the park's fountain, where the water gleamed with the sun's rays, Oriol and Marina decided to take a break.
S’assegueren en un banc, envoltats pel murmuri de la ciutat i els sons dels nens jugant.
They sat on a bench, surrounded by the murmur of the city and the sounds of children playing.
Va ser un moment perfecte, pensava Oriol, la llum i els colors eren idonis per a una foto impressionant.
It was a perfect moment, thought Oriol, the light and colors were ideal for an impressive photo.
Mentre ajustava la lent de la seva càmera, va notar que Marina preparava unes galetes que havia portat per berenar.
As he adjusted the lens of his camera, he noticed that Marina was preparing some cookies she had brought for a snack.
De sobte, el rostre de Marina va perdre color.
Suddenly, Marina's face lost color.
Amb un gest d’alarma, ella va portar-se una mà al coll, intentant respirar.
With a gesture of alarm, she brought a hand to her throat, trying to breathe.
Els seus ulls van buscar els d'Oriol, plens de pànic.
Her eyes searched for Oriol's, full of panic.
El cor d'Oriol va començar a bategar ràpidament, la por se li enfilava per la columna vertebral.
Oriol's heart began to beat rapidly, fear climbing up his spine.
Però sabia què fer; Marina li havia ensenyat com usar l’EpiPen.
But he knew what to do; Marina had taught him how to use the EpiPen.
Amb mans tremoloses però decidides, Oriol va agafar l'EpiPen de la motxilla de Marina.
With trembling but determined hands, Oriol grabbed the EpiPen from Marina's backpack.
"Respira fons, Marina," li va dir mentre sostenia l’injector a la seva mà.
"Breathe deeply, Marina," he said while holding the injector in his hand.
"Tot anirà bé." Amb cura, el va prémer contra la seva cuixa com li havia explicat aquella vegada.
"Everything will be okay." Carefully, he pressed it against her thigh as she had explained that time.
Una calma persistent va omplir l'aire, interrompuda només per la veu d'Oriol mentre trucava als serveis mèdics.
A persistent calm filled the air, interrupted only by Oriol's voice as he called medical services.
"Heu de venir ràpid," va dir, mantenint la veu ferma.
"You need to come quickly," he said, keeping his voice steady.
Va acaronar l'espatlla de Marina, assegurant-se que estigués còmoda mentre esperaven l'ajuda.
He caressed Marina's shoulder, making sure she was comfortable while they waited for help.
Quan van arribar els serveis d'emergència, Oriol no es va separar del costat de Marina.
When the emergency services arrived, Oriol did not leave Marina's side.
Un cop a l’hospital, els metges es van ocupar ràpidament de la seva amiga i li van assegurar que tot havia anat bé gràcies a la seva actuació ràpida.
Once at the hospital, the doctors quickly attended to his friend, assuring him that everything had gone well thanks to his quick action.
Més tard, ja recuperada i amb el seu somriure habitual, Marina va donar les gràcies a Oriol.
Later, already recovered and with her usual smile, Marina thanked Oriol.
"Em vas mostrar que el teu cor és tan fort com la teva càmera," va bromejar, intentant alleugerir el moment.
"You showed me that your heart is as strong as your camera," she joked, trying to lighten the moment.
Oriol, amb un sospir alleujat, li va tornar el somriure.
Oriol, with a relieved sigh, returned the smile.
La tardor continuava el seu curs a la ciutat, però aquell dia al Parc de la Ciutadella, Oriol i Marina van descobrir la força de la seva amistat i l'increïble poder de l’ajuda mútua.
Autumn continued its course in the city, but that day at Parc de la Ciutadella, Oriol and Marina discovered the strength of their friendship and the incredible power of mutual help.
Amb la càmera plena d'imatges de fulles daurades i el cor ple de nova confiança, Oriol sabia que aquell havia estat un dia per recordar.
With the camera full of images of golden leaves and his heart full of new confidence, Oriol knew that it had been a day to remember.