El sol d'una tardor daurada brillava a través de les fulles dels arbres, creant ombres balles que jugaven sobre el terra del Parc de la Ciutadella.

The sun of a golden autumn shone through the leaves of the trees, creating dancing shadows that played over the ground of the Parc de la Ciutadella.

Oriol, amb el seu àlbum de dibuix sempre a la mà, observava amb ulls curiosos.

Oriol, with his sketchbook always in hand, observed with curious eyes.

Avui, l'escola havia organitzat una excursió especial per celebrar el Dia de Tots Sants, i ell tenia una missió clara: captar l'essència de la tardor per a un projecte d'art.

Today, the school had organized a special outing to celebrate Dia de Tots Sants, and he had a clear mission: to capture the essence of autumn for an art project.

Mentre els seus companys reien i corrien pels camins del parc, Oriol se sentia lleugerament distret.

While his classmates laughed and ran along the park's paths, Oriol felt slightly distracted.

Les veus dels seus amics es barrejaven amb el murmuri distant de la ciutat.

The voices of his friends mixed with the distant murmur of the city.

Marina, la seva companya de classe, es movia d'un grup a l'altre, gaudint de cada moment.

Marina, his classmate, moved from one group to another, enjoying every moment.

Sempre tenia una rialla fresca, i la seva energia omplia l'aire.

She always had a fresh laugh, and her energy filled the air.

Oriol necessitava un lloc tranquil per concentrar-se.

Oriol needed a quiet place to focus.

Va decidir allunyar-se de la multitud i es va dirigir cap a un racó una mica més apartat on els arbres eren més densos.

He decided to move away from the crowd and headed towards a slightly more secluded corner where the trees were denser.

Marina, adonant-se del seu moviment, el va seguir encuriosida.

Marina, noticing his movement, followed him curiously.

Desitjava entendre allò que tant captivava l'Oriol en el seu àlbum de dibuix.

She wanted to understand what so captivated Oriol in his sketchbook.

"Què estàs dibuixant, Oriol?" va preguntar Marina, arribant al lloc on ell s'havia assegut sota un imponent roure.

"What are you drawing, Oriol?" Marina asked, arriving at the spot where he had sat down under a towering oak.

"Vull trobar l'escena perfecta", va respondre ell, sense aixecar els ulls del paper.

"I want to find the perfect scene," he replied, without lifting his eyes from the paper.

Els colors de les fulles vermelles i daurades, el vent fresc... tot semblava encaixar en un quadre perfecte.

The colors of the red and golden leaves, the fresh wind... everything seemed to fit into a perfect picture.

Però encara li faltava alguna cosa.

But something was still missing.

Marina es va asseure al seu costat, observant al seu voltant.

Marina sat down beside him, looking around.

"És un dia increïble, no? Veus allà, sota aquella llum? Els colors semblen encara més vius."

"It's an incredible day, isn't it? See there, under that light? The colors seem even more vivid."

Oriol va seguir la mirada de Marina, i tots dos van descobrir un petit racó ple de flors rares.

Oriol followed Marina's gaze, and both discovered a small corner full of rare flowers.

Era com si el parc els hagués regalat un secret preciós.

It was as if the park had given them a precious secret.

Oriol va somriure, sentint com la inspiració creixia dins seu.

Oriol smiled, feeling inspiration grow within him.

Va començar a dibuixar novament, aquesta vegada incorporant la sorpresa que havien trobat junts.

He began to draw again, this time incorporating the surprise they had found together.

El sol anava baixant mentre tornaven amb la resta del grup.

The sun was going down as they rejoined the rest of the group.

Oriol, ara més tranquil, portava el seu àlbum ple de noves idees i perspectives.

Oriol, now calmer, carried his sketchbook full of new ideas and perspectives.

"Gràcies, Marina. Mai hauria vist això sense tu."

"Thank you, Marina. I would never have seen this without you."

Marina va riure, fregant-se les mans per combatre la fresca del capvespre.

Marina laughed, rubbing her hands to fend off the evening chill.

"És més divertit descobrir les coses junts."

"It's more fun discovering things together."

A partir d'aquell dia, Oriol va aprendre que la inspiració podia aparèixer en les formes més inesperades i que l'amistat de Marina era un regal que enriquia els seus dibuixos i la seva vida.

From that day on, Oriol learned that inspiration could appear in the most unexpected forms and that Marina's friendship was a gift that enriched his drawings and his life.

Tornaven cap al grup, somrient, amb els colors de la tardor pintats en la memòria i en el cor.

They returned to the group, smiling, with the colors of autumn painted in their memory and in their hearts.