La Júlia mirava per la finestra el paisatge nevat.

Júlia looked out the window at the snowy landscape.

La casa feia olor de cafè i espelmes.

The house smelled of coffee and candles.

El calendari de la cuina marcava un any des del forta discussió amb la seva germana, la Laia.

The calendar in the kitchen marked a year since the big argument with her sister, Laia.

Aquella separació la colpeixia més amb cada dia que passava.

That separation hit her harder with each passing day.

El cor de la Júlia estava pesat de remordiments.

Júlia's heart was heavy with remorse.

Ara, amb l’hivern cobrant vida al món exterior, sentia que havia arribat el moment.

Now, with winter coming alive in the outside world, she felt the time had come.

Havia d'intentar trobar la Laia.

She had to try to find Laia.

Sabia que la seva germana trobava pau al Santuari de Montserrat.

She knew her sister found peace at the Santuari de Montserrat.

I, tot i la intensa nevada, la Júlia va agafar la seva jaqueta més gruixuda, les botes i va decidir marxar cap allà.

And, despite the heavy snowfall, Júlia put on her thickest jacket, her boots, and decided to head there.

La carretera estava impracticable.

The road was impassable.

Els flocs de neu queien densament, amagant el camí sota un mantell blanc i silenciós.

Snowflakes fell densely, hiding the path under a white and silent blanket.

La Júlia caminava amb precaució, cada pas pesant sobre la neu fresca.

Júlia walked carefully, each step weighing down on the fresh snow.

Va veure com els cims de Montserrat s’alçaven al seu davant, majestuosos i silenciosos, com guardians de secret.

She saw how the peaks of Montserrat rose before her, majestic and silent, like secret guardians.

Aproximant-se al santuari, recordava les vegades que ella i la Laia havien visitat aquell mateix lloc, jugant entre les roques i compartint secrets sota el cel ample i blau.

Approaching the sanctuary, she remembered the times she and Laia had visited that very place, playing among the rocks and sharing secrets under the wide blue sky.

Ara només li restava l’esperança de retrobar la seva germana i sanar les ferides del passat.

Now, she only had the hope of finding her sister and healing the wounds of the past.

Quan va arribar a la capella, Júlia estava esgotada.

When she arrived at the chapel, Júlia was exhausted.

Es va aturar un moment per recuperar l’alè i allà va veure la Laia.

She stopped for a moment to catch her breath and there she saw Laia.

La seva germana estava asseguda a un banc, amb les mans entrellaçades, perduda en els seus pensaments.

Her sister was sitting on a bench, hands clasped together, lost in her thoughts.

La visió de la Júlia, dreta i mig congelada, va fer que la Laia aixequés la vista sorpresiva.

The sight of Júlia, standing there half-frozen, caused Laia to look up in surprise.

El silenci es va intensificar, només trencat pel xiuxiueig distant del vent fora de la capella.

The silence intensified, only broken by the distant whisper of the wind outside the chapel.

Amb el cor picant fort, Júlia es va apropar a poc a poc.

With her heart pounding, Júlia approached slowly.

Els seus ulls es van trobar, plens de tantes paraules no dites.

Their eyes met, full of so many unspoken words.

La Júlia va parlar primer, amb veu temblorosa.

Júlia spoke first, her voice trembling.

—Laia... em perdones?

“Laia... do you forgive me?”

La Laia va sentir una barreja d'emocions.

Laia felt a mix of emotions.

No havia sigut fàcil per ella tampoc.

It hadn’t been easy for her either.

Va semblar dubtar uns instants, però després es va aixecar i es va apropar.

She seemed to hesitate for a moment, but then she stood up and approached.

Sense parlar, les dues germanes es van abraçar, deixant que les llàgrimes flueixin lliures, fonent el gel que havien acumulat en els seus cors durant l'últim any.

Without speaking, the two sisters embraced, letting their tears flow freely, melting the ice that had gathered in their hearts over the past year.

Es van mantenir així una estona, en silenci, gaudint del càlid retrobament entre la frescor de la capella.

They stayed like this for a while, in silence, enjoying the warm reunion amidst the chill of the chapel.

Finalment, la Laia es va apartar una mica mirant la seva germana amb un mig somriure.

Finally, Laia pulled back a bit, looking at her sister with a slight smile.

—Comencem de nou? —va dir, oferint una nova oportunitat.

“Shall we start over?” she said, offering a new opportunity.

La Júlia va somriure, assentint amb el cap.

Júlia smiled, nodding her head.

Van sortir del santuari abraçades, sabent que les tempestes d'aquell hivern les havien unit més que mai, entenent que la força del perdó i la vulnerabilitat eren les seves majors aliades.

They left the sanctuary arm in arm, knowing that the storms of that winter had brought them closer than ever, understanding that the power of forgiveness and vulnerability were their greatest allies.

Els camins nevats de Montserrat es van fer més lleugers sota els seus peus, mentre el món cobria de silenci les últimes passes del seu destí compartit.

The snowy paths of Montserrat became lighter under their feet, as the world shrouded in silence the last steps of their shared destiny.

Retrocedint junts, les germanes van veure que, per fi, havien trobat el camí de casa l'una a l'altra.

Moving forward together, the sisters saw that, at last, they had found the way home to each other.