La brisa marina de la Costa Brava feia brillar la llum daurada del matí.

The sea breeze of the Costa Brava made the golden morning light shine.

Les onades es trencaven suaument contra les roques de l'escenari perfecte d'una comunitat costanera i tranquil·la.

The waves gently broke against the rocks of the perfect scene of a peaceful coastal community.

Aina observava aquest paisatge des de la finestra de la seva habitació, omplint els pulmons amb l'olor del mar una vegada més.

Aina observed this landscape from her bedroom window, filling her lungs with the smell of the sea once more.

Al seu darrere, les maletes estaven preparades, esperant el moment de partir.

Behind her, the suitcases were ready, waiting for the moment to leave.

Aina havia crescut en aquesta comunitat petita, on cada casa estava decorada amb flors vibrants i on els veïns es coneixien des de sempre.

Aina had grown up in this small community, where every house was decorated with vibrant flowers and where the neighbors had always known each other.

La Laia, una amiga de tota la vida, va aparèixer a la porta, amb ulls humits però un somriure d'ànims.

Laia, a lifelong friend, appeared at the door, with wet eyes but a supportive smile.

"Estàs preparada?

"Are you ready?"

" va preguntar amb una veu suau, plena d’entendre.

she asked in a soft voice that was full of understanding.

"Suposo que sí", va respondre Aina, mirant enrere cap a la seva habitació buida.

"I suppose so," Aina replied, looking back at her empty room.

Un munt de records li passaven pel cap, totes aquelles tardes a la platja, festes al poble, i els diumenges tranquils amb la família.

A flood of memories passed through her mind, all those afternoons at the beach, village festivals, and quiet Sundays with the family.

Martí, el seu germà petit, va arribar corrent amb una petita caixa.

Martí, her little brother, came running with a small box.

"Aina, això és per tu", va dir, entregant-li la caixa amb mans tremoloses.

"Aina, this is for you," he said, handing her the box with trembling hands.

Era un collaret fet amb petites petxines que havien recollit junts durant l’estiu passat.

It was a necklace made of small shells they had collected together last summer.

El cor d'Aina es va estrènyer.

Aina's heart tightened.

D'una banda, volia portar-se un tros d'aquest lloc estimat amb ella, però per altre costat sabia que aquesta era l'oportunitat per començar de zero a Barcelona.

On one hand, she wanted to take a piece of this beloved place with her, but on the other hand, she knew this was the opportunity to start fresh in Barcelona.

Decidida, es va agenollar davant de Martí.

Determined, she knelt in front of Martí.

"Gràcies, petit", li va dir, abraçant-lo fortament.

"Thank you, little one," she said, hugging him tightly.

"Sempre tindré tothom al meu cor, no importa on sigui.

"I will always have everyone in my heart, no matter where I am."

"Els tres van sortir cap a l'entrada de la comunitat.

The three of them headed towards the community's entrance.

La Laia li va agafar la mà a Aina.

Laia took Aina's hand.

Els dos amics es van mirar sense paraules.

The two friends looked at each other without words.

Finalment, Aina va posar el collaret a la seva bossa, com un símbol que els records viatjarien amb ella.

Finally, Aina placed the necklace in her bag, as a symbol that the memories would travel with her.

Al límit de la comunitat, Aina es va girar per fer un últim cop d'ull a casa seva.

At the edge of the community, Aina turned to take one last look at her home.

Els records van inundar el seu cor amb una barreja de nostàlgia i expectació.

Memories flooded her heart with a mix of nostalgia and anticipation.

Sabia que cada nou començament significa deixar enrere una part del passat, però també estava a punt d’abraçar l’inconegut amb tota la seva força.

She knew that every new beginning means leaving a part of the past behind, but she was also ready to embrace the unknown with all her strength.

Posant-se les ulleres de sol, va agafar aire i va pujar al cotxe.

Putting on her sunglasses, she took a breath and got into the car.

Les flors es balancejaven amb el vent mentre conduïa cap a la seva nova vida.

The flowers swayed in the wind as she drove towards her new life.

La decisió estava presa: seguiria els seus somnis i afrontaria la incertesa amb valentia.

The decision was made: she would follow her dreams and face uncertainty with courage.

Aina va aprendre que créixer sovint significa deixar anar.

Aina learned that growing up often means letting go.

A mesura que el cotxe s’allunyava, la imatge de la comunitat es va fer petita al retrovisor, però en el seu cor sabia que mai perdria els seus llaços.

As the car drove away, the image of the community grew smaller in the rearview mirror, but in her heart, she knew she would never lose her connections.

Els portaria sempre amb ella, onsevulga que anés.

She would carry them with her, wherever she went.