El sol de primavera acariciava els cims dentats de Montserrat mentre Adrià i Martina caminaven pel camí serpentejant cap al monestir.

The spring sun caressed the jagged peaks of Montserrat as Adrià and Martina walked along the winding path to the monastery.

Les flors de Sant Jordi, en colors vius, flanquejaven la senda, i el perfum de les roses omplia l'aire.

The Sant Jordi flowers, in bright colors, flanked the path, and the scent of roses filled the air.

El dia era especial, una oportunitat única per a Adrià.

The day was special, a unique opportunity for Adrià.

Adrià, amb un rostre decidit, mirava la seva germana amb una barreja d’esperança i nervis.

Adrià, with a determined face, looked at his sister with a mix of hope and nerves.

Feia temps que la relació entre ells s’havia estirat com un cordill vell, a punt de trencar-se.

For a long time, the relationship between them had stretched like an old string, about to snap.

"Avui és el dia", es deia a si mateix una vegada i una altra, com un mantra.

"Today is the day," he told himself over and over, like a mantra.

Martina, al seu costat, fingia observar només el paisatge, però el seu cor bategava ràpidament.

Martina, beside him, pretended to only observe the landscape, but her heart was beating rapidly.

Els records amargs d’antigues disputes pujaven a la seva ment, però també hi havia una llum d’esperança.

The bitter memories of past disputes rose to her mind, but there was also a glimmer of hope.

Sant Jordi, amb la seva llegenda de valentia i amor, la feia creure en un poder més gran que el seu orgull.

Sant Jordi, with his legend of bravery and love, made her believe in a power greater than her own pride.

Mentre pujaven, el silenci entre ells es feia més profund, com si les paraules quedessin atrapades a les agulles invisibles del passat.

As they climbed, the silence between them deepened, as if words were trapped in the invisible needles of the past.

A mesura que s’acostaven al cim, la vista es tornava impressionant, un recordatori de la seva petita significança davant la majestuositat de la muntanya.

As they approached the summit, the view became breathtaking, a reminder of their small significance in the face of the mountain's majesty.

Finalment van arribar a un petit mirador amb vistes a tota la vall.

Finally, they reached a small viewpoint overlooking the entire valley.

Els núvols passejaven lentament pel cel blau, i la tranquil·litat els envoltà com un cafè al matí.

The clouds roamed slowly across the blue sky, and tranquility surrounded them like morning coffee.

Adrià va respirar profundament, buscant coratge i força en aquell espai sagrat.

Adrià took a deep breath, seeking courage and strength in that sacred space.

"Martina," va començar, la seva veu tremolant lleugerament, "hem de parlar."

"Martina," he began, his voice trembling slightly, "we need to talk."

Martina girà el cap, les seves ulls brillants amb una barreja de dolor i esperança.

Martina turned her head, her eyes bright with a mix of pain and hope.

Al final, li retornà la mirada, esperant, a l’expectativa. "D'acord, Adrià. Parlem."

In the end, she returned his gaze, waiting expectantly. "Okay, Adrià. Let's talk."

Les paraules van començar a fluir, primer torbades i tímides, però amb el pas del temps es van fer més sinceres i càlides.

The words began to flow, first troubled and timid, but over time they became more sincere and warm.

Van parlar de les ferides antigues, dels malentesos i de les expectatives trencades.

They talked about the old wounds, the misunderstandings, and the broken expectations.

Les excuses i els perdons van emergir, com petitors entre les línies, fins que no hi hagué res més que un silenci dolç.

Apologies and forgiveness emerged, like threads among the lines, until there was nothing left but a sweet silence.

En aquell moment, el vincle trencat començà a cicatritzar, solemnitzat per l’atmosfera reverent de Montserrat.

In that moment, the broken bond began to mend, solemnized by the reverent atmosphere of Montserrat.

Van entendre que la seva relació no havia de ser perfecta; només havia de ser real i honesta.

They understood that their relationship did not have to be perfect; it just had to be real and honest.

En el camí de tornada, sota el sol de la tarda, Adrià i Martina caminaven costat a costat, amb un sentiment d’alleujament renovat.

On the way back, under the afternoon sun, Adrià and Martina walked side by side, with a sense of renewed relief.

Se n’adonaven, de sobte, que les ferides no eren tan grans, i que el perdó, com les flors que els envoltaven, necessitava només una mica de sol per créixer.

They suddenly realized that the wounds were not so great, and that forgiveness, like the flowers that surrounded them, only needed a little sun to grow.

A Montserrat, aquell indret sagrat, havien trobat no només la seva veu, sinó també el camí de tornada a casa, a la família, al que realment importava.

At Montserrat, that sacred place, they had found not only their voice but also the way back home, to the family, to what really mattered.

Amb la serenitat del monestir a les seves espatlles, es dirigien cap a un futur millor, on les roses de Sant Jordi creixerien lliures de rancor.

With the serenity of the monastery at their backs, they headed towards a better future, where the roses of Sant Jordi would grow free of rancor.